Coneixo a Lázaro Ferré de fa anys. Ja en fa un grapat que li vaig presentar una expo a la sala de la
Caixa Laietana a la Pça de Sta Anna , potser una de les millors que va acollir
aquell espai. A la seva obra però la conec de fa més temps encara.
Lázaro Ferré ha estat sempre un artista molt més conegut
dels especialistes, de la crítica i de les bones galeries i col·leccions que no
pas de la mass mèdia. La seva presència la col·lecció Saatchi, de les més
importants del món en art contemporani, així ho demostra.
La seva pintura polièdrica, capaç de moure’s en plenitud en
les més diverses tendències i estilístiques el van convertir en un rara avis de
la pintura espanyola, molt enquadrada en calaixos estancs d’una única manera d’entendre
l’art en la que no encaixava un personatge que tant aviat s’enquadrava en
Picasso, Warhol, Lèger o Arroyo.
Les circumstàncies de la vida van enfosquir el treball pictòric
de l’artista alhora que il·luminava la seva faceta com a gravador, tècnica a la
que ha dedicat tots els seus esforços creatius en els darrers anys, amb un treball
constant i continuïtat en el taller dels Barbarà.
Ara de nou ens ofereix mirada als mateixos en una vibrant
exposició al Museu del Càntir d’Argentona. Una exposició silent i silenciosa,
ben lluny de la seva cridòria pictòrica. Una exposició sense cap nota més alta que
les demés. Sota un àmbit de discreció al que ajuda el minimalista muntatge, en
un concert ben proper a una sonata o un adagi
en la que l’artista va desgranant les seves notes amb serenor i tranquil·litat per
que aquestes arribin amb tota intensitat a l’espectador que rebrà en el seu
interior la potència màxima de les mateixes per assolir-ne la plenitud
comunicativa de l’art.
L’escenografia visual, element clau en el treball artístic
de Lázaro Ferré, retorna amb tota intensitat en aquesta recerca de volums,
gruixos, petits impactes sensitius, que no precisen de la cridòria de l’esclat
de color, com era en el temps pictòric ,ans si la màxima sensibilitat de la
recerca personal per assolir comunicativament el vincle emocional i la realitat
poètica que traspua l’autor en les seves obres.
Tècnicament perfecte, visualment atractiu i amb la força de
la seva sensibilitat creativa, les empremtes de Lázaro Ferré queden evidents en
aquesta exposició que mantenint l’alt nivell assolit en les exposicions del
Museu del Cântir, alhora mostren perfectament que Lázaro Ferré és exemple
paradigmàtic d’aquella dita castellana vella que diu “Quién tuvo, retuvo, y
guardó para el mañana”.
Lázaro Ferré és art en estat pur i ara ho demostra un cop més, en aquesta exposició de recomanada visita.
Lázaro Ferré. Mis huellas ( 2011-2021 )
Gravats
Museu del Càntir. Argentona
D el 21 de maig al 27 de junty de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada