 |
| Peculiar obra abstractiva realitzada en directe en el programa Ismes de Ràdio Mataró |
M’arriba tard la notícia de la mort del pintor mataroní
Eduard López el que no em permet acudir personalment per donar-li el darrer adeu.
Eduard López mort als 89 anys va ser un popular pintor que
conreà el paisatgisme d’arrel olotina i que alhora practicà un gran tasca activa
en pro de l’art , ja que juntament amb els seus companys Antoni Boix, Salvador
Pujol i Joan Parés forma el grup popularment conegut com ”els santlluqueros” que
el 1972 varen reinstaurar la col·lectiva local que enguany ha celebrat el seu
75 aniversari. Organització que dirigiren fins els 1983.
 |
| Portada del catàleg de la Sant Lluc 1978 |
El vaig conèixer tot just vaig iniciar la meva faceta de
crític de la mà del meu pare. L’organització del sant Lluc i les múltiples exposicions
que celebra en els anys setanta i vuitanta van fer que establíssim una relació
que sempre va ser cordial , sense una mala paraula ni una pujada de veu, malgrat
que les critiques en especial les del
Sant Lluc li semblessin injustes i fora de to. Una relació enormement cordial
que vàrem mantenir fins al final.
 |
| Eduard López, el primer a la dreta en la inauguració del Sant Lluc de 1978 |
Pictòricament parlant era un pintor que va tenir en el paisatge la seva font d’inspiració, especialment plasmant racons de la Garrotxa, el seu paradís personal i en la que va mantenir sempre segona residència. Pintura senzilla, sense grans complicacions, a la recerca d’una bellesa estètica formal que traspués la natural de la que tant gaudia. Una pintura popular realitzada sempre amb al que caracteritzava la seva realitat personal, la total honestedat.
Altre temàtica també ben preuada per ell era la floral, amb especial delectació
per les mimoses i el seu vibrant cromatisme groc. Tenint com afecció mig amagada
, el pessebrisme i la realització de diorames.
 |
| Eduard López, al centre de la imatge, entre l'alcalde salas i l'artista Guerau calabia, en la inauguració del sant Lluc de 1976 |
Eduard López es d’aquells pintors humils i senzills als que
s’ha d’agrair el fet d’haver, amb les seves obres, penetrat en els domicilis populars, essent
moltes vegades la primera pintura que omplia les parets d’aquells pisos, substituint
els calendaris o les horroroses pintures de cases de mobles, regalada amb la
compra del corresponen tresillo. A bon segur que gràcies a les obres d’Eduard López i companys van néixer
un bon grapat d’afeccionats a l’art.
I com no agrair la seva lluita per salvar i mantenir el Sant
Lluc amb tot el que aquesta col·lectiva significà i significa.
I fer-ho sempre amb la bonhomia i honestedat que recordarem
sempre tots aquells que el vàrem tractar en vida
Adeu Eduard i que la terra et sigui lleu.
1 comentari:
Amic Pere,
Agraiexo el teu blogger parlant de l, Eduard, un bon amic que vivia darrerament a Besalú .
Un traspàs que no ha tingut cap repercusió a Mataró, i em fa pena que l´amic fou un home que en una epoca, la millor de l´Associació, va fer molt per reunir als que començaven a fer ninots.
Tinc una aquarel.la amb el pont de Besalú que es una joia. Que en Pau descansi, tal com ell mateix volia.
Segueixes amb el teu transport Public i et felicito. Jo fa anys no surto del pis, no puc caminar i he deixat de pintar, tinc tanta producció que sembla que hauré de fer una jornada de portes obertes i que tothom s´endugui records.
M´agradat parlar amb tu Pere i que poguesis llegirme. T, envio una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada