transport públic: HISTÒRIA D,UNA ESCULTURA. JOSEP MARIA GOMIS

dimarts, de novembre 02, 2021

HISTÒRIA D,UNA ESCULTURA. JOSEP MARIA GOMIS

Fa un parell d’anys que Josep M. Gomis va començar a preparar una exposició per el Museu Monjo de Vilassar , era aquella una exposició per donar-se a conèixer al lloc on residia de feia trenta anys i en el que la gran majoria de convilatans desconeixia absolutament la seva faceta artística, desenvolupada essencialment a Mataró. Però era també una exposició per mostrar el seu amor absolut a l’escultura. El títol previst era “Història d’una escultura” i pretenia reflectir tot el camí de realització de l’obra, des del primer gargot de dibuix, fins a la darrera pàtina amb la que es donava per acabada l’obra. La pandèmia i la malaltia que se l’endugué van fer inviable el projecte.

Ara, en moments de recuperar la normalitat, el Museu Monjo va retomar el projecte però essent aquest inviable sense el seu protagonista, manllevà tan sols el títol de l’exposició i intentà traslladar l’esperit del taller de l’autor, allà on esdevenia artista, a les sales del Monjo per expressar la seva realitat mitjançant les peces que en el mateix s’hi trobaven i algunes altres que l’artista mantenia a la pròpia casa , tot gaudint de la seva companyia i presència.

S’ha de començar per dir que Montse Alier, responsable del Monjo i comissaria de l’exposició, ha encertat de ple en l’elecció de les peces , alhora de la seva distribució en l’espai i del muntatge general de l’exposició que esdevé en una passejada més que agraïda pel fer de l’artista de qui roman en l’ambient tot el seu esperit.

Així ens trobem amb la figura femenina perfectament reflectida tant en les obres més clàssiques i acadèmiques d’un modelatge formal excepcional, fins a les altres més lliures en les que la resina permetia dotar d’una gracilitat i moviment espectacular. Ens acostem al seu academicisme i perfeccionisme realista en una antiga figura amb pamela; gaudim de la seva ironia en l’autoretrat vestit de torero, i dels seus somnis com amb l’escultura de l’equilibrista amb cadira i hipopòtam i com no de la seva habilitat coma dibuixant, element essencial del seu fer. “Desconfieu de l’escultor que no dibuixa” era una frase que repetia constantment.

I tot presidit en l’eix central per un bigarrat conjunt que n’és alhora resum acurat del seu treball. Una taula plena de teòrics bibelots, divertimentos de manetes que Gomis converteix en obres d’alt nivell que esdevenen essencials per entendre el seu tarannà personal i artístic i que tenen com a clau de volta, l’homenet petit i verd, que a nivell de terra, aguanta la taula.

I emmarcat el conjunt per un espetec de dibuixos destrament triats que son llacet de luxe per una exposició que ha sabut explicar amb poques obres el veritable sentiment artístic de Josep M. Gomis alhora que descobreix perfectament la seva personalitat. Uns dibuixos, tots ells, als que cal prestar la deguda atenció, tant per la seva qualitat com principalment per l'esperit de llibertat que desprenen, essent peces obligades com a preparatòries de totes les seves escultures i essent la gran passió mig amagada de l'escultor.

És aquesta una exposició d’obligada visita. I no tan sols per el d’homenatge i record a qui fou gran escultor i molt millor persona, en Josep M: Gomis. Ho és per que ens permet aprofundir en el sentit artístic del seu treball i fins i tot de l’ofici. A més cal remarcar l’excel·lent creació ambiental aconseguida que facilita la visita i que permet també gaudir del detall , element molt important n aquest cas.

I vull acabar amb la felicitació a aquells que l’han feta possible. Una exposició que honorant a l’artista, honora a l’espai que l’acull i a l’espectador que la visita.

Josep Maria. Sé que allà on estiguis estaràs molt content del la culminació del projecte.