EN L’ADEU A JOAN HORTÓS

Dimecres passat s‘inaugurava el tradicional 15 X15 . Vaig fer unes quantes fotografies per il·lustrar el post que en uns dies apareixerà en aquest blog i d’elles en vaig triar una per penjar a Instagram tot recomanant la visita a l’exposició. La tria va ser diàfana des del primer instant  i era la que acollia les obres de Susi Vilaseca i Joan Hortós. Un duet perfectament encertat per la Teresa Roig que els aparellà. El minimalisme poètic de Vilaseca equilibrava la densitat imaginativa del  treball d’Hortós. 30 hores més tard m’arribava la notícia de la seva mort que aclaparava el meu atrotinat cor alhora que omplia de boira els meus ulls. Sense saber-ho li havia retret el darrer i més íntim i personal homenatge.

Coneixia a Joan Hortós de sempre, com conec  a tants i tants artistes. Alguna visita i conversa al taller d’en  Nona i després , com no, el taller de la Mari Pau, però certament quan vérem intimar més va ser des del moment en que va decidir explotar el seu ideari plàstic a través d’exposicions i presències varies en les més diverses col·lectives.

Hortós tenia la riquesa de l’imaginari cisellada en el seu interior. Nona l’hi havia tramés la frescor de mil personatges que ell va transformar en un idioma plàstic molt proper en el grafisme al de Rovira Brull, només cal observar les concomitàncies gràfiques amb la Nefer, la seva gran amiga, en la que aflueix aquets grafisme de línies i geometrismes al que Hortós dotava d’uns colors vius i contrastats generant un món màgic ple de personatges encisadors que ens apropaven a la realitat amb una mirada fresca i diferent.

Moltes van ser les vegades que vaig explicitar la meva debilitat per els seus treballs . Així en el comentari del sant Lluc del 2015 deia:   ”No puc , ni vull, negar la meva debilitat per el treball d’Hortós. La seva mirada dolça i alhora irònica, actual però kitsch, amb aquest accent constructivista “fallero” capaç de confegir conjunts creatius plens de llum i color i alhora de sensibilitat i intenció. Molt ben treballada tècnicament com sempre la seva obra és un puntual detall d’aquell art del que Ocaña en va ser mestre inigualable i Hortós un gran i digne seguidor”, de tal manera que en Joan amb la seva bonhomia habitual em va arribar a dir  que no fos tant “amable” amb ell ja que quedava malament amb els seus amics als que un  criticava més durament. I ho deia mb aquell somriure que il·luminava la seva mirada.

Darrerament havíem coincidit sovint tant per la Plaça Espanya com en la parada de busos urbans de la Plaça de les Tereses dels que ambdós érem usuaris. Moltes vegades em va dir : “a veiam quin dia passes per el taller i t’endús un record meu”. Com tantes vegades passa la cità no e concretà i ja no serà possible i em quedaré sense gaudir de la riquesa artística del seu bon fer en la meva petita col·lecció.

No deixa de ser trist que valorem més les coses quan no les tenim que quant les tenim a tocar. En Joan era un dels gran creadors mataronins, però en la realitat era petit com la seva figura. Agradava a hom però ningú li acabava de donar l’empenta per a formalitzar el paper de gran artista.

Avui quan plorem la seva marxa, ens quedem amb el seu somriure, les seves paraules sempre amables i assenyades, la seva bonhomia, el seu tarannà pedagògic i amb les seves obres , magnífiques en el visual i poderoses en la seva lectura . Ens quedem amb el seu imaginari de personatges, rondalles , faules, i la seva finíssima ironia. I ens hem quedat sense el somni fet broma  quan li deia que si mai era ric, cremaríem una falla a Mataró que seria feta per ell. I rèiem els dos  pensant/jugant amb els personatges que la conformarien.

Ara, calladament ens has deixat i ja et trobem a faltar. Estaves a la llista per exposar el 2022 al capgròs , amb sort podrem recordar-te amb intensitat i gaudir una altre cop de la riquesa del teu món interior , a bon segur que molt millor que el nostre.

Vola Joan cap als espais on la bellesa domina al bell mig de les grans persones. Records al amics.

Un petó i una abraçada.

 

PS.- A hores d’ara quan fa mes de 48 hores que hom coneix la mort de Joan Hortós, Cultura Mataró no ha publicat ni una burocràtica nota de condol per la seva mort, oblit habitual en tan lamentable organisme. Crec que és hora de depurar responsabilitats.