Com comentàvem en l’anterior post de Carme Porta. Catalunya
n’és ple de bons artistes , absolutament desconeguts de la mass mèdia i que tan
sols han aconseguit un cert renom entre els
artferits i amants de fugir del noms més coneguts i preestablerts. Potser només
les fundacions dels col·leccionistes
Bassat i Vila Casas els hi presten una certa atenció el que és una absoluta
llàstima.
Un exemple ben avinent és el cas de Martí Rom, artista essencialment
escultor però que ha tocat tots els pal de l’auca artística i que ara en motiu
de complir 50 anys d’activitat artística ha decidit presentar un recull de
caire antològic que pugui resumir la seva carrera . A tal fi omple a rebentar
els espais del Museu Monjo a Vilassar confegint una exposició d’alt
nivell amb un però molt important com ho
és que els arbres no permeten veure el bosc, és a dir que la gran quantitat d’obra
presentada impedeix gaudir-la de forma individualitzada i admirar la gran qualitat
que atresora, el que és una llàstima vist el nivell del presentat.
Martí Rom començà la seva carrera artística els anys 70 i en les primeres dècades
establí el seu fer al voltant del mon conceptual que en certa manera era el
dominant del moment. D’ençà aquells inicis la seva trajectòria ha esta una constant evolució envers un art que podríem definir com “objectual”, ja
que els objectes creats o modificats , realitzats habitualment amb elements i
objectes recuperats i reciclats artísticament per l’autor estableixen l’eix del
seu discurs artístic. Tot en una mena d’evolució d’un cert “art pòvera”
Un discurs que assoleix poètica o crítica segons el moment i
que manté com a fars d’inspiració dos noms mítics de l’art català que per la
seva relació han tingut gran influència en ell. Per un costat Joan Miró, amb qui estableix contacte per la
relació familiar existent com a membres
de al comunitat del Montroig del Camp, i
l’altre Joan Brossa amb qui manté forts vincles d’amistat.
Aquest referències i la seva curiositat natural gesten una
creació rica, variada i d’amplíssima versatilitat , que conjugada amb l’habilitat
tècnica i escenogràfica de l’autor donen com a resultat aquest amplíssim ventall de possibilitats que
s’evidencien en aquesta mostra de
celebració del seu matrimoni amb l’art.
És evident que aquesta exposició que avui comentem és de
recomanable visita tan per la qualitat del presentat com per la possibilitat d’endinsar-nos
en l’interior d’un autor immerescudament massa desconegut, però això no ha d’obviar el lament de que la mostra no sigui
més esponjada permetent una vista molt més individualitzada del presentant,
defugint d’aquest excés que enfarfega i limita
la visió i la comprensió de l’obra d’aquest interessant artista, com ho
és, sens cap mena de dubtes, Martí Rom.
Martí Rom 50 anys d’Art
Museu Monjo . Vilassar de Mar
Del 10 d’abril al 12 de juny de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada