La Fundació Iluro ha realitzat un acord de col·laboració amb
la Fundació Vila Casas que esperem ens
permeti gaudir a Mataró d’exposicions importants configurades a través dels
vastos fons plàtics dels que gaudeix Vila Casas. Per començar però no s’ha
triat una mostra plàstica i sí de fotografia contemporània , amb la signatura
de Mayte Vieta.
Mayte Vieta (Blanes, 1971) va estudiar pintura i escultura a
l’Escola Massana, i des dels seus inicis va incorporar la fotografia als seus
treballs, tècnica que ha estat dominant en els darrers anys. ”L’Utilitza per
evidenciar l’ambivalència de les coses visibles. La imatge obtinguda a partir
de seqüències viscudes creen en l’obra de Mayte Vieta certes dicotomies pròpies
del llenguatge postmodern: absència-presència, vida-mort, natural-artificial...
reflexions del nostre jo. Mayte Vieta s’allunya del concepte clàssic de
fotografia: investiga, manipula i transforma el material per aconseguir, segons
paraules de l’artista, “capturar l’instant” i establir un diàleg espai-temps.
El seu treball pretén apropar l’espectador a multitud de llocs carregats de
força atmosfèrica, espais somiats i dotats d’una forta càrrega simbòlica i
sensible”. segons s’explicita en la fitxa tècnica de l’autora en el web de
la Vila Casas
A l’exposició que actualment presenta a la Fundació Iluro,
amb el títol De “mirar cap endins i obrir els ulls” Vieta ens presenta un
seguit de fotografies retroiluminades com és d’habitud en ella, en el que
pretén que l’espectador es pregunti si allò que fa d’aquests no llocs de
silenci i quietud quelcom que ens sobrepassa i supera? No són aquests paisatges
la representació d’un instant que ha deixat de pertànyer-nos-hi per fusionar-se
amb l’univers? Segons l’opuscle de mà de l’exposició.
I situats en aquesta paramètrica crec que l’autora no
aconsegueix els seus objectius. Per quina
raó?. Per varies, però per dues molt importants. Una, que el públic general de
l’Ateneu està molt allunyat de vel·leïtats contemporànies i davant el muntatge de
Vieta és queda en la superfície, en la bellesa formal de les fotografies a les
que la retro il·luminació dona encara un esteticisme més accentuat. L’altre és
l’absència absoluta de cap pista que ens pugui acostar a penetrar en el món de
l’autora i ens endinsi en les seves intencions i missatge. I dic cap pista, ja
que la parrafada de l’opuscle de mà i el vinil, com és habitual estan escrits
en un llenguatge críptic sols entenedor per a experts en llenguatge contemporani.
Mayte Vieta ja va realitzar una exposició individual a
Mataró fa uns quants anys . va ser a la sala de l’Ajuntament, aquella que existia
a l’entrar a ma dreta. Va ser pel primer trimestre de 1996, és a dir fa ja 26
anys. En aquelles mostres tríptiques ( tres autors que exposaven individualment
però amb un lligam entre ells): Vieta ho va fer amb Eloi Puig I Joana Cera en
el conglomerat de “Cambra de Forasters”.
L’escrit del seu catàleg, realitzat per Martí Peran, deia “la primera temptativa per salvar el
present és recordar-lo... Per salvar-lo cal aïllar-lo del temps, segrestar l’experiència enfora, més enllà del marc,
fins i tot de qui en fou protagonista”. 26 anys més tard Vieta està en la mateixa tessitura i nosaltres també,
quedant-nos al marge de les seves disquisicions personals. I com nosaltres, la
majoria de visitants.
Mayte Vieta
Mirar cap endins i obrir els ulls
Ateneu Fundació Iluro
Del 10 de marçal 29 de maig de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada