Tots aquells que visitem moltes exposicions ens trobem de tan en tan amb alguna expo que de bones a primeres ens sembla força bé, però que l’endemà quasi s'ha esborrat de la memòria i que al cap d’un temps sols ens queda un record difós. És com el cas d’aquells quadres que arriben a casa i comencen en un lloc de privilegi i que de mica en mica van baixant de nivell fins que acaben per desaparèixer.
Això és el que m’ha passat amb l’exposició “Arqueològical” que Marga Miret presenta aquests dies al Museu del Càntir d’Argentona.
Miret és una artista de Sitges que presenta un idioma plàstic jove, i enormement atractiu a primera vista, però que si observes la seva trajectòria pots entendre que és una artista amb un ample coneixement vital i que sap jugar i conjugar, perfectament les seves fitxes per aconseguir una atracció visual important capaç de subjugar a un visitant sense complicacions i amb una idea visual actual en la que domini un cert estil de bellesa que no pas un significat dur i concret que aporti pes a la peça.
Una visualització que sembla ser plaent a l’autora que juga i conjuga, amb una estètica actual, i amb els elements que puguin ser plaents a l’espectador, segons el lloc de visió, - per exemple , atuells ceràmics a Argentona -, que siguin l’esquer de seducció d’unes obres realitzades amb un cert gust però sense la profunditat i professionalitat que cal esperar dels que exposen al Museu del Càntir.
Exposició que hem de qualificar d’enganyosa ja que malgrat posseir una estètica atractiva, hem pogut observar que la mateixa és direcciona cap un pou sense fons en el que es cerca més l’afalac personal que no pas la intencionalitat creativa i artística.
Resumint doncs hem de qualificar a Marga Miret com una bona artista si considerem a l’art com el bon postre que ha d’arrodonir un bon menú, però que això no és suficient per aquells que pensem que l’art és un quelcom individual que mai ha de respondre a una intencionalitat prèvia i molt menys a limitar el saber del creador en relació a aquesta necessitat prèvia.
Per el vist hem pogut copsar que l’habilitat creativa de l’autora, té uns límits que superen en molt, aquesta limitació comercial que sembla ella mateixa s’ha sostret. En la alliberació pròpia , deixant de costat vendes i amics, ha de sorgir una nova autora que ens sorprengui a tots amb l’audàcia que ara sols podem intuir.
Ara sols queda trencar els auto límits,. En serà capaç de fer-ho l’autora?. Esperem que sí i que no nosaltres ho podrem gaudir.
Marga Miret. Arqueològical
Museu del Càntir
Del 21 de maig al 25 de juny de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada