El Museu de Llavaneres aprofita l’avinentesa i generositat
de Lluís Bassat i la seva fundació per
presentar-nos cada any una exposició d’un artista o grup de la seva
col·lecció. Així hem pogut gaudir
d’exposicions com les de Ràfols Casamada o la de Guinovart, al costat d’altres
autors menys coneguts , però d’altíssima qualitat, com Elena Paredes o Hèctor
Ameal o la “Dones pintades” que es va exposar la temporada passada. Enguany i
degut a la celebració del centenari del seu naixement, el protagonisme de la
mostra recau en Maria Girona.
Maria Girona és una
artista d’aquelles que per diverses circumstàncies , entre les que cal
destacar, la importància creativa del seu marit el pintor Râfols Casamada, la
seva obra no va agafar la transcendència que segur mereixia per la seva
qualitat , espontaneïtat i per el manteniment d’una línia pictòrica personal i
pròpia aliena en bona part al moviment artístic del moment.
No es pot oblidar que Maria Girona l’any 1948 participa en
el primer saló d’Octubre de les Galeries Laietanes juntament amb Modest
Cuixart, Josep Hurtuna, Ramon Mercadé,
Ramon Rogent, Josep Mª de Sucre, Jacint Morera, Francesc Todó, Ràfols Casamada,
Pere Tort i Antoni Tàpies. El que indica clarament el nivell que tenia assolit
en els seus començaments.
Com consta en escrits relacionats amb el seu fer , “el seu estil parteix
del fauvisme colorista de Matiisse, però de construcció cubista , i
passà a fer una pintura d'imatges simples, de formes suaus, lírica en la seva
plasticitat. En la seva obra trobem molts dels principis en els que es basa
bona part de l'art modern: una pintura plana, una ordenació de colors que
convergeixen centrats pel tema i un tractament figuratiu d'aquest. Girona va conrear una obra figurativa en la
que predominaven diferents tipus de paisatge, natures mortes i retrats. Trets
distintius de la seva pintura són la sensibilitat cromàtica, la simplicitat
estilística, la sobrietat i la depuració estètica.”
I exactament això ens trobem en la magnífica exposició que
Lluís Bassat , que en va ser un gran amic personal, ha preparat amb obres de la
seva col·lecció, a bon segur la millor que existeix, al voltant de l’obra de
l’autora.
Avui , i durant aquest estiu ,- l’exposició està oberta fins
al 27 d’agost- , pagarà molt la pena
acostar-nos al Museu de Llavaneres per gaudir, tot descobrint-la del
treball d’aquesta gran artista. I ho dic així, ja que lamentablement el sòlid
treball de Maria Girona va quedar amagat sota la potència creativa del seu
marit Ràfols Casamada. Ho va ser amb un pes feixuc, aprofitant el poc pes
específic de l’art realitzat per dones va tenir per arreu, i molt especialment
en el nostre país.
La seva
fidelitat a una manera d’expressió que
estimava, i que en bona part l’allunyava dels avantguardismes que dominaven per
arreu, va convertir el seu treball, en un rar espècimen de bellesa íntima i
callada, en la que formes i colors es donaven permanentment la mà en la recerca de la plasmació d’un esperit
que depassava l’expressat per esdevenir la gran força de la bellesa interior
que acabava essent la veritable raó del seu art.
.jpg)
Així avui podem
gaudir de paisatges com l’excel·lent cap de Creus, o les mirades a la place des
Vosges i altres indrets de Paris, o l’emotiva mirada de Sant Pol o
l’espectacular vista del Cap de Creus. I com no, gaudint de la lírica
simplicitat del seus “apunts “
d’interior, amb el protagonisme de diverses fruiteres, o l’espectacular
gerro-columna, o l’allargassat lliri, i... , en un conjunt dolç i emotiu que
desgrana sensibilitat per arreu i que demostra que l’art, és a dir la
comunicació de l’esperit, pot arribar des de la més simple de les belleses, com
és el cas que avui ens ocupa de Maria Girona.
Una exposició fonamental per conèixer i gaudir del treball
d’una de les grans artistes del nostre país, lamentablement massa oblidada per
part de tots.
De més que recomanable visita.
Maria Girona. Obres de la Col·lecció Bassat
Museu Arxiu de S. A. de Llavaneres
Del 16 de juny al 27 d’agost de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada