Des de fa anys la Festa del Càntir d’Argentona, junt amb
tota la parafernàlia que implica la mateixa, amb la presentació del
Càntir de l’any, i tot el seguit d’actes que aquesta festa comporta, ha afegit
entre aquests un llistat d’exposicions
ceràmiques de primeríssima qualitat, com sens dubte ho és la d’enguany sota el títol
de “La certeza oculta” i la signatura de
María Oriza Pérez. Una exposició que per la seva bellesa , forma i qualitat, és
per a mi la millor exposició duta a terme en terres del Maresme en aquesta darrera
temporada.
Maria Oriza Pérez ( Aranda de Duero 1964) és la protagonista
d’aquesta brillantíssima exposició que es presenta al museu del Càntir d’Argentona,
durant tot aquest estiu, i com element essencial de la Fira de Ceràmica “Argillà
“ duta a terme aquets dies en l’esmentada població.
.jpg)
Acostumats com estem a veure per aquests verals i en la sala
del Museu del Càntir, a ceramistes de
tota mena, estil, tendència i com no , també qualitat, l’arribada aquest any de
la pulcre, però alhora detallista i quan vol abrupta, obra de la ceramista
castellana Maria Oriza , ens ha deixat a tots perplexes per la qualitat,
brillantor, serenor i qualitat del seu treball ceràmic.
Una ceràmica material però que esdevé en puríssima i complexa
obra escultòrica que subjuga i atreu de manera total i immediata a hom que s’acosta
a la mateixa, com queda i ha quedat en total evidència , davant la respectuosa reflexió
del nombrós públic que ha visitat la mostra, que ha esta rebuda amb admiració i
el respectuós silenci, esdevingut tancada ovació interior.
Maria Oriza és una autora que comença el seu treball en els anys
90, centrant-se en l’escultura començant a treballar amb diversos materials,
com el ferro, el formigó, el polièster o el gres. La seva formació prèvia en el
camp de la ceràmica la va derivar cap aquest art que ha conreat de manera
brillant , amb peces i investigació demostrativa de la seva capacitat tècnica i
qualitat creativa.
Investigadora profunda i tenaç comença a investigar la
relació del volum amb la superfície mitjançant el dibuix de línies o retícules
que entreteixint-se van obrin un gran camp que li permet investigar
plàsticament la relació del volum amb la superfície, investigació amb la que
forma i conforma un personal llenguatge volumètric que li permet dibuixar i
construir , ja siguin objectes plans amb retícules de tensió que sedueixen tant per les formes construïdes com
per el llenguatge artístic que creen, com peces molt més volumètriques en les
que la seva construcció final es completa amb una lectura que ens apropa a les
lectures estructurals dels grans edificis religiosos de temps passats.
I ho dic així ja que , al meu entendre, l’obra de Oriza, et
crida l’atenció per la configuració i les formes volumètriques que genera sota
una teòrica simplicitat, però una vegada enganxat a la xarxa, et subjuga per la
complexitat, el dinamisme i la gran esculturalitat del perfecte objecte final
concebut, en el que l’equilibri aconseguit no té res de forçat i imposat, ans
el contrari, sembla ser el que de forma natural exigeix aquella peça.
En al presentació del catàleg , l’artista burgalés Julián Valle,
al costat d’un bell i molt interessant escrit , l’encapçala amb una frase de Brancusi que diu: “la felicitat més gran és el contacte entre la nostra
essència i l’essència eterna”. Frase de gran dimensions que defineix perfectament el
treball d’Oriza.
L’exposició queda emmarcada amb la peça "Flores del paraiso" que sedueix en la mirada llunyana i enamora profundament en la mirada propera.
Ritme, textura, superfícies, volum, generen la dimensionalitat d’una màgica
peça central que sols per ella, ja vadria visitar la mostra.
Però és que al seu costat hi ha les peces de tipus gran que
subjuguen en la perfecció del seu geometrisme i de les formes i volums que
generen per si mateixes I com no, un es sent seduït per “errantes” o “bouquet”,
i li agrada perdre’s per les seves peces més planes i silents, mentre que l’ull
se n’hi en va cap a la complexitat del meravellós “paisaje del Olvido” o per endinsar-se
en la serenor mística de les seves peces de menor tamany, o els seus treballs
seriats o els meravellosos treballs cromàtics que generen uns espais rítmics
que semblen estar a l’espera per emprendre el vol.
Passejar-se entre les
obres que presenta María Oriza en aquesta exposició és entrar en un mon màgic, plenament
creat i realitzat per una artista de primeríssima magnitud, amb una capacitat
mental de producció de primeríssim nivell i una capacitat de realització tècnica
igual de parella. Una autora que ha aconseguit endur-se l’aplaudiment més
personal i tancat de tot aquell que ha visionat l’exposició que mereix el qualificatiu
d’excepcional.
Una exposició d’obligadíssima i repetida visita, i que serveix
per enlairar l’art de la ceràmica a uns nivells poc habituals entre les exposicions
que acostumem a veure per la comarca.
Moltes felicitats per aquesta exposició d’obligada i
repetida visita.
Maria Oriza Pérez
La certeza oculta
Museu del Càntir. Argentona
Del 7 de juliol al 17 de setembre de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada