ADÉU ESPAI CAPGRÒS I MOLTÍSSIMES GRÀCIES.

 

Amb l’arribada de l’estiu i la festa de les Santes, l’espai capgròs ha iniciat com en els darrers vint-i-un any des que comença la seva activitat el mes de març de 2003, el seu període de descans anyal fins l’arribada  a finals d’agost de la inauguració amb la que iniciant el seu nou curs, inaugurava la temporada artística local.

Però aquest any és diferent. La reubicació de la revista capgròs en un altre indret en  un espai que no està a l’alçada de carrer, i sense les característiques  del seu emblemàtic local al carrer de Sant Benet fa que hagi de donar per acabada la seva època de recolzament a l’espai artístic local, amb el manteniment del seu cicle expositiu.

Des que inicià la seva activitat el març de 2003 amb el retorn de Safont Tria a la vida expositiva fins aquest mes de juliol en que Francesc X Llorca hi ha exposat els seus gravats, l’espai capgròs ha comportat 224 exposicions des de Tomàs Safont Tria, al que seguiren en aquell ja llunyà 2003, Caamaño Leston, Santi Estrany, Marisa Blasco, l’expo 10 de santes, Bernardo Pascual, Raúl Capitani, P.M. Brasó i Xavier Ubach,  fins aquest 2023 en els que Laura Aznar, Aleix Prats, Joan Solà, Melisa Figueroa, Yolanda Capel i Francesc X. Llorca han protagonitzat les darreres exposicions.

L’espai capgròs ha estat durant tota la seva vida un espai obert a tots els artistes locals i comarcals. En ell hi ha exposat des dels millors artistes mataronins fins tot aquell que tenia un quelcom a dir en l’artístic i tenia una qualitat que depassava el mínim exigible. Per l’espai capgròs ha passat el bo i el millor de l’art de la ciutat i si algú no ha passat per allà ha estat per decisió seva ja que hem intentat sempre, i crec que ho hem lograt, fer d’aquell espai un espai obert a l’art, digne, en el que acostar-s’hi fos un plaer per l’espectador i un reclam per l’artista que l’obligues a un nivell de qualitat alt.

Diuen que tot té un temps, i ara amb més de vint anys a les nostres esquenes , les circumstàncies fan que l’adeu sigui obligat. Ho fem amb pena per què a més a més ara l’art mataroní està en uns moments molt difícils expositivament parlant i sabem i entenem que el tancament d’aquesta finestra serveix per capdisminuir les possibilitat expositives dels artistes locals, menyspreats ad infinitum per un govern  municipal a qui els artistes fan més nosa que servei.

Però el temps i les circumstàncies son les que marquen la pauta i l’espai capgròs desapareix amb la cara ben alta, convertint-se en el tercer espai expositiu que ha durat més temps a Mataró, després de la Caixa i el Museu. I a més ho ha fet amb una aposta absoluta per a l’art i els artistes de la ciutat i la comarca. I ho fa donant-lis les gràcies per la seva participació i col·laboració constant i permanent en aquests vint-i-un anys de conreu expositiu.

Gràcies de tot cor, amics artistes i

VISCA L’ART