RECULL HISTÒRIC DE L'ART MATARONÍ. 1975

Comencem la història. Cada capítol comença amb un article dedicat a l'element més important del mateix, en aquest cas inicial, dedicat a la galeria Tantra , després dita Tertre. Seguirà amb els fets més importants succeits en aquella temporada per acabar amb un post amb el resum de les exposicions celebrades durant l'any a la ciutat.

1975

Inauguració de Tertre, galeria d’art

Catàleg de l'exposició inugural de Tantra, posteriorment Tertre

El 23 d’octubre de 1975, just el dia del meu 24 aniversari i tan sols  un mes abans de la mort del dictador Franco,  s’inaugurava Tertre, galeria d’art o millor dit, s’inaugurava Tantra, galeria d’art, ja que aquest era el seu nom original que va haver de ser substituït al cap d’un temps per estar ja registrat per una galeria d’Oviedo.

La inauguració d’aquest espai expositiu no sols és el fet artístic més important de l’any ans també ho és dels darrers 40 anys de final del segle passat, i és, al meu entendre, la causa i raó de l’evolució de la ciutat de Mataró i els seus artistes envers la contemporaneïtat artística. Tertre va ser l’inductor i alhora el catalitzador de la mateixa. En va ser causa i raó.

Catàlegs de les exposicions de Rovira Brull i Ricard Jordà

Tantra , era un galeria professional, la primera que existia a Mataró en la seva història, i es trobava situada al Carrer dels Álamos, fora muralles i per tant del circuit comercial i cultural de la ciutat , el que vol dir que obligava a desplaçar-se obligatòriament per a visitar-la. El seu director i propietari era Nicolás del Rio "Nico", com així era conegut , conformava per se un curiós puzzle, emparentat per matrimoni amb l’alta burgesia mataronina, mantenia bones relacions amb la intel·lectualitat local per la seva vessant poètica, artística i literària, alhora que també ho feia amb l’esquerra i els sectors obrers i sindicals de la clandestinitat amb qui congeniava amb la seva militància al PSUC i després de viure en directe el maig del 68 a Paris com a treballador de la Citröen.

Tertre era una galeria amplia amb una irregular disposició volumètrica que permetia si era necessari diferenciar dos espais i fer per tant dues exposicions alhora, també disposava d’un bon fons de galeria amb autors de tota mena, estils i qualitats. Una de les seves característiques era l’emmoquetat de les parets d’un color marró fosc que no era neutral per a la majoria d’exposicions i que donava un aire interior i reflexiu a les obres allà exposades.

Cataleg de l'exposició de Subirachs i litografia de Novellas per a la seva expsoició

Tertre s’inaugurà amb una molt interessant exposició d’un artista al que la història no ha fet justícia com era Francisco (Paco) Valbuena. Artista informalista d’alt  nivell amb una pintura tant intensa com complexa, que era presentat en el catàleg per Arnau Puig que lloava la seva saviesa en la creació d’espais plàstics complexes. L’exposició va ser una sotragada absoluta per el món artístic local, tant a nivell de creadors com d’afeccionats i col·leccionistes, alhora que en va ser una alenada d’aire fresc i nou .

La importància de Tertre s’estructura en diversos àmbits: El primer, la col·locació de Mataró en el mapa artístic del que havia absolutament desaparegut, després d’algunes glorioses èpoques del Museu. Un fet que possibilità el que artistes de primer nivell exposessin  a la ciutat , com ho mostra l’ample, eclèctic i variat llistat de les seves exposicions.

Catàlegs dels aniversaris de quinze i vint anys de Tertre

Cal també valorar la seva implicació en la defensa i divulgació dels artistes locals, amb exposicions dels ja reconeguts, com Alcoy, Rovira Brull, Opisso i altres, com amb l’aposta per nous valors locals als que fins i tot apadrinà a la galeria, casos de Novellas, Jordà, o David Salvadó, mentre recolzava tota mena d’activitats emergents com per exemple les propostes d’Art a la Platja o l’obrir les portes als grafitti i l’art urbà que començava a albirar-se a la ciutat.

Cal remarcar finalment la incitació vers un col·leccionisme a petita escala, aconseguit amb un fons de galeria eclèctic i variat i amb la peculiaritat del fet de que moltes exposicions comportaven l’existència de serigrafies del cartell a mida pòster i alhora que el catàleg de mà anava acompanyat de l’obsequi del mateix a mida de butxaca. Veritables esquers comercials per a la seva funció.

Litografies de Pal i Ortuño, qua acompanyaven els catàlegs de les seves exposicions

Un tot que culmina amb el seu reconeixement professional amb un espai directiu a l’associació de galeries d’art de Catalunya i amb la selecció per estar present a la fira internacional Arco de Madrid en les edicions de 1983 i 1984.

Tertre va tenir una vida ben activa prop de vint temporades, - quinze d’elles a bon nivell-,  i va començar un declivi paral·lel a la sort del seu propietari fins que tancà silenciosament a finals del segle.

Al setembre de 2005 , i organitzat per la gent del Dimarts del Llimoner,  Nicolas del Rio  va rebre per part del món local de l’art i la cultura, l’homenatge que sens dubte mereixia. Nico del Rio va morir el maig de 2009.