COL·LECCIÓ BASSAT. OBRES DEL SEGLE XXI (III)

 

Marta Fàbregas (Barcelona, 1974) és una fotògrafa que ha sabut trobar l’encaix entre la seva passió tècnica (la fotografia) i la seva narració visual, exercida al voltant de la dona i el seu paper silenciat per la història. En aquesta exposició  ens presenta quatre peces en les que mostra les seves intencions mitjançant uns treballs fotogràfics que amb la seva atracció criden la nostra atenció i neguitegen els nostres pensaments.

Pep Guererro (Port de Sóller, 1966) és un artista curiós. Ha creat una mena de marca pròpia en la que la barreja estilística conceptual i de mirades, creant un nou idioma plàstic, que conjuga al pop i al kitch, i confon a l’espectador en aquesta barreja conceptual entre antic i modern. Malgrat el seu atractius visual, al meu entendre és del més fluix de tota la mostra.

Mrs Toolip ( Auckland, Nova Zelanda , 1990) es presenta amb una gegantina obra de 4 metre de llarg , que essent la més gran de l’exposició és , al meu entendre, la pitjor. Obra decorativa per il·luminar un gran hall, una gran sala, però que si la despulles de la seva magnificència espectacular, no et queda gran cosa. Simple habilitat comercial, en grau molt alt.

Chamo San (Barcelona, 1987) és un artista que treballa principalment en el camp publicitari on ha gestat plàsticament marques per a Damm, La Liga, Seat, Nike i altres de primer nivell. La seva obra, plenament il·lustrativa , es jove i desimbolta, però encara amb molt camí per córrer. Cosa que se li nota en la comparança amb els artistes que conformen la mostra.

El veneçolà Roger Sanguino ( Maracay, 1968). És una de les gran estrelles de la mostra. Artista molt desconegut per les nostres contrades, ens demostra amb aquestes peces la seva gran qualitat tècnica i compositiva. Els seus retrats, molt destrament tractats, amb l’afegitó de les estructures pseudo geomètriques que els envolten, generen un interrogant neguitós per a l’espectador que es submergeix profundament en el treball presentat. Del millor de la mostra .

La xilena Isidora Villarino (Santiago de Xile, 1986) és una artista en la que la translació de l’arquitectura i l’espai urbà és essencial per expressar el seus sentiments humanístics.  Amb l’obra “Façana Continua”, un espectacular llapis sobre paper amb pigment, ens corprèn amb la solitud d’un paisatge viscut per ella i per tots nosaltres. Molt interessant.

El darrer artista d’aquesta exposició és Miguel Zapata (Cuenca 1940 – Madrid 2014) és el més veterà artista de l’exposició i alhora  un gran desconegut ja que havent efectuat bàsicament la seva carrera als EEUU , especialment a Texas, i  havent exposat una sola vegada a Barcelona, el seu fer és desconegut dels afeccionats. Aquí se’ns ofereixen quatre importants peces, dos de mida gran , al costat de dos treballs preparatoris de les mateixes que alhora de mostrar la seva qualitat ens ensenyen la relectura actual de peces d’ordre bàsicament clàssic que en les seves mans assoleixen la més vigent de les actualitats.

Una exposició , aquesta número tretze  de la col·lecció Bassat , que ens sorprèn gratíssimament i ens prepara per el dubte de qui tindrà el protagonisme en la propera mostra d’aquest magnífic repàs artístic del que hem pogut anar gaudint.

Exposició que mereix una atenta visita

 

Col·lecció Bassat . Obres del segle XXI (III)

Nau Gaudí. Mataró

Del 23 de gener al 21 de setembre de 2025.