Ahir vaig acudir a l’exposició “Oníric” a la Fundació Iluro per anar a cercar el catàleg de la mateixa que
es veu que fa ja uns dies es lliurava al públic. Quan el vaig començar a
fullejar, la indignació es va anar apoderant de mi ja que les fotografies que havien
de reproduir les obres exposades no responien
en res, ni to ni color, amb la realitat de les mateixes, assolint la màxima
indignitat amb la reproducció de l’obra “Arlequí” de Joan Ponç representada per un rectangle fosc en el que
res es determina , semblant més un abstracte
d’algun parent de Malèvitch , que no pas l’obra que hauria de de ser
fidedignament reproduïda en el catàleg.
 |
| Fotografies de les obres del catàleg de l,any 2015 |
 |
| Fotografies del catàleg actual, amb la negror en l'obra de Ponç |
En la crítica de l’exposició que vaig publicar el 22 de
febrer ( veure aquí ), acabava la mateixa tot dient:
“Resumint. Exposició interesant per fer-ne passejada, però
que és un fracàs absolut, fora de la recuperació visual del tarot de Eduard
Alcoy, ja que la gran majoria de peces ja han estat exposades repetidament en
les darreres retrospectives de l’entitat.
Un altre tret al peu de la Fundació Iluro, per el que essent
una fundació pública, exigim a l’Ajuntament faci les correccions convenients en
el seu staff per corregir els importantíssimes errors comesos. Encara que
veient i sabent el no res que importa la cultura i l’art als que manen a la
ciutat , que Deu ens agafi confessats”.
Dons teníem tota la raó. No vols caldo, doncs dues tasses. I
la segona tassa és aquest miserable pamflet en forma de catàleg, en el que la
tonalitat emprada a les fotografies de les obres, les allunya de la realitat , enfosquint totes les obres i
perdent-nos així, els detalls importants de les mateixes.
 |
| Obra de color natural, en el catàleg de l'any 2015 i enfosquida del tot en l'actual. |
El no control de color del catàleg converteix en impossible
de veure els treballs d’artistes en els que
predomina la foscor, com els casos de Rosa Codina, Ràfols Casamada, Guerau Calabia,
Ponç, Weston, Togores etc alhora que converteix a la resta d’obres en altres ja
que no permet gaudir del detall i de la sensibilitat amb les que foren creades
, casos com el que mostrem de Subirachs i en les pintures de Cuixart, Rovira Brull, Jordà, Capitani ,
Novellas i molt especialment les obres del Tarot d’Eduard Alcoy en les que es difuminen
i perden la majoria de detalls que les composen.
Un catàleg esdevingut, no un element per guardar i aprendre d’ell en les relectures, ans el
contrari, un catàleg que falsifica la realitat de l’obra i del treball d’uns
artistes que per la qualitat de les mateixes i el respecte que ells mereixen , no
haurien de ser maltractats amb aquestes reproduccions fraudulentes .
Evidentment ens veiem obligats no a demanar, I SÍ A EXIGIR,
que siguin retirats la resta de catàlegs que no hagin sigut encara lliurats al
públic, i que es faci una nova edició en la que les reproduccions de l’obra
exposada, corresponguin a la veritat de la mateixa, alhora que també exigeixo , com a ciutadà
amant de l’art, es depurin les responsabilitats que han portat a aquest
desgavell que demostra , ara ja de manera pública i evident, el menysteniment
per l’art que té la direcció actual de la Fundació Iluro. Una direcció que per
respecte a l’art, a la cultura i a la Ciutat, ha de plegar de forma immediata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada