Hi ha la dita de que “mai segones parts poden ser bones”,
però per si algú creu en ella, l’exposició que Nefer presenta al Museu Arxiu de
Llavaneres i que és la segona part de la que inaugurà fa tan sols quinze dies
al Museu del Càntir d’Argentona ens demostra absolutament el contrari, que a
voltes, com en aquest cas, la segona part és encara molt millor.
Dues exposicions que es complementen, encara que tinguin un
ideari contradictòriament comú. Amb la centralitat de Demèter, deessa que
simbolitza la fertilitat i la força creativa de la terra, Nefer estructura la
seva exposició del Museu del Càntir, en la que apareix la cara més alegre
i esperançada de l’artista, amb una obra que destil·la una realitat que depassa
a la pròpia autora, per esdevenir en realitat col·lectiva. Tot però amb una
mirada que sembla màgica però que en el fons és absolutament real.
Ara a Llavaneres , Nefer ens ofereix una altre cara del seu
fer, segueix com sempre en aquesta la seva lluita ” de parlar de dones. de
cicles. de silencis que es trenquen i d’injustícies que es posen damunt la taula i ho fa amb una
delicadesa colpidora” , tal i com es diu en el catàleg de la mostra.
Ho fa d’una manera directa i punyent, centrant l’exposat amb
un mural pla de bona mida, que fàcilment és llegeix com un esquelet, en el que
cal deturar-s’hi estona per mirar, examinar i absorbir el munt de detalls ,
tots ells amb un clar i directe missatge, que conformen la peça.
Un conjunt que va des de la dolçor al punyent ,
permetent-nos en una detinguda mirada saltar per les diverses emocions que sentim els humans. Una obra, perfectament
mesurada en les seves parts , poètica però alhora enormement dura. Amb pors
però també amb esperances. Una obra digne d’un Museu en el que estigui
permanentment exhibida.
Al seu entorn, s’exposen quatre peces diferenciades estèticament
de la resta que mereixen apunt atenció
individual. Per un costat , i en primer lloc la figura impactant d’una peça que ens apropa
indefectiblement a la mirada del romànic
més punyent, amb una imatge femenina com crucificada. Una imatge que produeix
emoció i reflexió d’alta graduació.
Amb ella ens trobem també amb una deessa protectora,
una gran díptic “no res” en forma
de frontis mural d’enorme sensibilitat amb l’expressió, i finalment una
instal·lació escultòrica en forma de capella que lliga tot el conjunt.
Per acabar , i arrodonir el presentat, i l’ideari de l’exposició,
ens presenta un seguit de tòtems cremats, evolució dels que ens oferí en la
seva antològica de Ca l’Arenas, però ara més treballats i aprofundits en el conjunt
expositiu i no com llavors que estaven perduts i no identificats en l’evolució
global.
El conjunt del presentat ens ofereix la mirada clarivident d’una
artista que sembla haver connectat plenament amb el seu passat i amb la seva
realitat històrica. Per exemple la seva obra central em retrotrau al seus
conjunts picto- escultòrics d’anys enrere
però amb una evolució plena que els converteix en plenament actuals i obligant
a la reflexió en totes i cadascuna de les parts..
Igualment cal destacar la presència viva i actual de les
seves personals formes d’expressió que es revitalitzen i aconsegueix-ne en plenitud
contactar amb l’espectador que atent i ament, entra amb facilitat en la
juguesca, de la que surt enormement content i satisfet.
Amb aquesta exposició Nefer recupera el tremp artístic i
comunicatiu que semblava adormit en la pseudo antològica de Ca l’Arenas que ara
explosiona amb tota potència amb aquest duet d’exposicions altament recomanables
en la seguretat d’una plaent i reflexiva comunicació d’alt grau entre autora i espectador.
Exposició molt recomanable per a tot amant de l’art.
Rostoll. Nefer.
Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.
del 3 al 26 d'Octubre de 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada