Fa molts anys que conec a la Margarida March.
Ho vaig fer per raons professionals alienes a l’art i a partir de les mateixes
vaig descobrir la seva tasca professional ,practicada conjuntament amb la seva
germana, en el mon de l’esmalt on eren , i son, reputadíssimes
professionals de tal modus que van ser
escollides per una reconegudíssima marca suïssa de rellotgeria per fer un
rellotge de col·lecció en motiu d’un important aniversari, fet desconegut per a
la gran majoria dels afeccionats a l’art. Això com que a l’any 2006 van rebre el reconeixement de la
Generalitat que els atorgava el títol de mestres artesanes en l’art de
l’esmalt.
La seva curiositat creativa el portà al món
del gravat on va treballar i exposar en
la segona exposició el taller de Gravat amb companys com Raúl Capitani , que n’
era el mestre director, o en Domènec, en Carlos Soriano o la seva germana.
Corria el 1988 , és a dir fa quasi quaranta anys.
Uns anys que han estat de treball constant en
la progressió en el domini de la tècnica. El gravat no és tècnica que sigui de
domini ràpid i menys quan es practica una creació en la que la fidelitat és l’essencial
com en el cas que avui ens ocupa. En aquest temps ha confegit una manera ben
peculiar de treballar. Així pel novembre del 2015 a l’espai capgròs presentava
un peculiar jumelage en la que la sensibilitat i essència pura del
gravat net, del gofrat (aquest relleu en sec sense entintar) , s’enlaira estimulat
per la força del color i la forma dels petites esmalts que curiosament
desequilibrant la formalitat del conjunt, equilibren l’epicentre de l’obra que
en resulta en conjunt, donant-li ritme, repuntant en color i remarcant encara
més la puresa de les dues tècniques mercès a l’evidència de la confraternitat
del dispers.
Fa ja deu anys, setembre del 2014, que al
mateix lloc que ara, a la sala d’Aparelladors, Margarida March presentà una
gran exposició de títol “Llum” en la que dèiem que l’autora en el convenciment
de que l’arrel i la raó creativa son el que ha de dominar , sense deixar-se
emmascarar per la fullaraca ambiental per més plaent que sigui el resultat
final en l’apartat visual i per més llaminera que sigui per engrescar a
l’espectador.
Ara deu anys més tarda veiem que sortosament
segueix en el mateix criteri, però si llavors eren un bon grapat de gravats en
sec , gofrats , sense entintar , realitzats sobre planxa de fusta , establerts
com una veritable ferida de llum en l’estampació, ara el seu treball és
conseqüència de la seva relació amb la natura.
Així, després de més de cinquanta anys de
caminar per les terres pirinenques del Ripollès, li ha fet un homenatge a aquesta
peculiar terra, llençant-se a l’estampació d’un parell de centenars de plantes
que ha trobat per aquells indrets, les ha classificat , les ha dibuixat amb
perfecció de botànic i les ha traslladat a l’art mitjançant el gravat,
aconseguint un resultat més que magnífic, per acabar-les arrodonint en un
llibre de limitadíssima tirada, que es converteix en un homenatge perfecte a
l’art i a la natura.
Les obres de Margarida March, ens retrotrauen
a altres temps. A aquells en que la presa no existia i calia el treball molt
ben fet. Cada un dels seus gravats son un crit de natura pura i alhora son un
crit d’art pur, circumstància que rarament trobem en exposicions avui en dia.
En uns treballs en teoria freds, fets quasi
solament com a delectació pròpia, Margarida March torna a donar a l’art aquell
sentit que massa vegades sembla haver perdut. El de la sensibilitat pura, el
del treball ben fet, el del goig de l’autor, el del desig de comunicació amb
l’espectador. Elements que semblen més d’ofici que no pas de creació però que
son imprescindibles per el gaudi del creador i per la transmissió a
l’espectador.
Un espectador que davant d’ells, sols li resta
quedar subjugat per la bellesa que atresoren i per la capacitat i qualitat tècnica que desprenen que els fa
esser estimats i valorats en uns moments de dificultat en trobar vàlua en
formes d’expressió com el gravat clàssic. Fet especial si està tan ben fet com
en aquest cas, amb l’afegitó de la cloenda amb la peça majestàtica dels
cinquanta gravats conjunts que és peça d’honor en una exposició que cap
afeccionat s’hauria de perdre.
Exposició d’obligadíssima visita i
recomanació.
Moltes felicitats.
“800 mts / 2300 mts.”. Margarida March
Sala d’Aparelladors de Mataró
Del 17 d’abril al 17 de maig de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada