SANT JORDI

No enganyo a ningú si dic que Sant Jordi és potser la festa que m’agrada més de l’any , especialment quan cau en dia feiner. M’agrada passejar , comprar la rosa , regalar-la a les tres dones que més estimo , ficar-me en el bullir de les parades de llibres i intentar trobar d’entre el que queda ,- la meva passejada sempre és a partir de les set de la tarda -, aquell llibre que tindrà el segell especial de ser el de Sant Jordi del...

Enguany hem pogut repetir la jugada de manera plenament satisfactòria. Roses i llibres , i abans que algun meme ens pregunti quin han estat els llibres de SantJordi ja m’avanço tot dient que m’he quedat amb la Care Santos ( algun dia reconeixerem la gran escriptora que és) , l’Almudena Grandes ( cada vegada m’agrada més) i en Sergi Pàmies. De tot una mica per llegir i compartir.

APADRINAR

M’ha agradat en aquest Sant Jordi aquesta petita juguesca d’apadrinar paraules. Enriquir el nostre idioma, sempre tan copejat per individus com un mateix , sempre és bo. Per això a casa també n’hem apadrinat.

ESBRINAR.- Encara que tothom sap que significa , vull reivindicar el veritable sentit de la paraula.
Esbrinar es treure els brins ( fils de safrà ) que es troben a la rosa del safrà. Aquesta és una flor de tan sols un dia de durada. En el temps de la recollida la gent s’aplegava per fer-la el més ràpid possible, esbrinar-la, torrar-la i “crear” així el safrà , un dels tresors més valuosos del món.

La família de la meva dona és família pagesa d’un Aragó molt dur, d’un Terol de màximes i mínimes que espanten. El conreu del cereal servia per viure , i el safrà donava per aquelles despeses extres com podien ser els estudis dels fills. Encara que nascuda allà , la meva dona va estudiar aquí, a bon segur amb el rèdits aconseguits d’aquell safrà.
Per això cada any quan ens reunim en el poble, bona part de la família, i fem el pertinent dinar de germanor , a “la mesa d’esbrinar” , recordo la paraula de la que sabia el seu significat actual, però en desconeixia la raó.

Esbrinar la rosa. Una bonica frase i més en el dia se St. Jordi que per a més casualitat, és el patró de Catalunya i de l’Aragó.

FILABERQUÍ

Els moderns Black&Decker o el més casolà Casals, han matat amb la seva elèctrica modernitat , el més senzill i casolà filaberquí.
La seva barrina , accionada amb aquella maneta especial, d’aquelles com les que serveixen encara per els vells tendalls, foradava amb tranquil·litat i seguretat.
Ara , la modernitat recolzada en la velocitat l’ha arraconat en el calaix dels trastos vells i que quasi no tenen ús.
Però el só de la paraula és magnífic i ens recupera a un sentit de treball ben fet que un no vol enterrar. Per això a bon segur ens hem quedat amb el sonor só d’aquesta entranyable paraula.


PETITS APUNTS POLÍTICS

Existeix un absolut silenci en bona part dels blogs dels aspirants a les eleccions i gent propera. Ho trobo trist , lamentable i poc de fiar.
Si fa uns dies hom era capaç de dir de tot i penjar fotos de tota mena, aquest silenci sona a covardia i a desconfiança davant el poder seguir dient les mateixes inconveniències que abans.
És allò de ,...amb els seus fets els coneixereu...

És clar que parlant de blocs, tot Mataró, inclosa l’Intranet municipal, en va plena de la més famosa de les fotografies , molt superior en expectació a qualsevol de les que publica l’Interviu.
Que li falta a aquesta persona que tant mal fa al partit , per dimitir i mostrar així que no el mou cap interès personal?. Un destacat membre de l’oposició em deia avui mateix ( parlant d’amic a amic) que la seva presència li costarà segur un regidor al PSC. Potser comença a ser el moment d’avaluar transcendències.

Magnífic ( com sempre) l’article de Joan Salicrú al voltant d’Alícia Romero.
Estic totalment d’acord i penso que si tot segueix igual , i els seus “enemics” de les JSC i propers no la dinamiten pot perfectament ser la primera alcaldessa de Mataró.

Avui Barcelona estava plena de globus , d’aquellsde fira , de formes i consistents , amb les lletres del PSC i la forma d’un cor. Espectaculars i enormement atractius.
A veiam quan els veurem per aquí.