TENDA DE CAMPANYA

No puc negar que estic viciat amb en Joan Salicrú i l’Oriol Burgada. Malgrat la diferència d’edat, podrien ser els meus fills, tenim un bon feeling i tinc un gran respecte per ells , com penso que ells per a mi, en el que pertoca al poc que puc ajudar-los , com ho és la informació cultural i en especial l’artística. Però no es tracta d’això , estic absolutament enganxat a http://www.tendadecampanya.blogspot.com/ que és el bloc que ens permet endinsar-nos en els secrets millor guardats dels partits polítics en el que pertoca a les properes municipals.
A més, vist que quan comenten els blogs, n’ofereixen un bon ventall de diferents partits polítics, i en la vessant “independent” acostumen a incloure el meu, tot ha fet que la meva minsa audiència quan parlo d’art, hagi augmentat fins a límits insospitats, el que em fa plantejar canviar el rol dels meus escrits.

És per això que després de llegir els magnífics comentaris al voltant del viatge de Teixidó i els nombre d’habitatges de protecció oficial fetes a Mataró, he pensat que puc aportar el meu gra de sorra a l’assumpte.
Tret que això dels containers m’agrada molt( Estic pensant amb un conjunt de containers col·locats en l’indret que creguin convenient , i allà fer-hi un nou centre de creacio ,cool i post-modern , i tornar als Joves l'edifici que havien parit...) , penso que no calia anar tan lluny. Que Galícia està més prop i encara que llueix menys, es menja millor.
D’aquí la meva col·laboració en forma de fotografies de complexes , amb l’afegitó d’una cuina adient a l’espai.


BLOGS


Avui m’han fet posar vermell dos blogs. Un de vergonya pròpia i l’altra d’aliena

La de la pròpia , com no que el de la Joana. Vergonya per el que diu de mi. Estàs equivocada Joana. De lletrat res, i d’important per la ciutat menys. Malgrat que porto molts anys defensant l’art i els artistes locals , per part de l’oficialitat molts pals i diguem, que un caramel. Tu estàs en el partit que mana de sempre i si ets capaç de dir-me que hagin fet cas tan sols a una de les coses que els hi he dit. Però que li farem. Un any a tot comptar , i.....
Vergonya com no, de pensar que un senzill comentari t’hagi pogut aixecar l’ànim, i més amb l’escàs coneixement que tenim d’ambdós. Encara que potser serà qüestió d’aquí uns dies d’explicar el nostre gran moment d’intimitat.
O millor no. Que pateixin. O que paguin els de Salsa Rosa.

La vergonya aliena ha vingut d’un altra costat. Es veu que allà bufa molt el vent i les coses van i venen.
Fa quatre dies parlava del parats que estaven certs blogs. Comentava que potser era qüestió de la por de no equivocar-se , ja que quan obrien la boca....Dons, tornem-hi.
En el bloc que diu que és des del cel, però que potser caldria encomanar-se a David Cooperffield , les coses apareixen i desapareixen a tota velocitat.
Primer va ser la foto identiificativa. Aquell posat cridaner amb barret de palla va ser ràpidament substitut per una imatge més acadèmica, tal i com correspon a un futur regidor d’una ciutat com Mataró.
Però ja sabem que la cabra tira ..., d'aquí la fotografia casposa i carpetovetònica amb samarreta de “la roja” (sic), banyes i bandera espanyola al cap ( això sí, constitucional ). Dons bé, la foto ha desaparegut en un prodigi màgic que ves a saber si tindrà a veure amb la canonització de Joan Pau II , i pot ser valorat com un miracle.
És clar que el blog ens sorprèn amb un dur comentari al voltant de les picabaralles internes en les JSC, El firmant es declara bel·ligerant i com un Pic qualsevol rebenta a tort i dret .Passen un parell de dies , i tot desapareix menys una cançó dels “Hombres G”. Miracle?.

Un comença a preocupar-se davant tanta màgia i està a punt de contactar amb l’Iker i la gent del Mileni per a veiam si pot trobar sicofonies, aparicions o altres elements paranormals, quan resta estorat de sobte per un darrer comentari.

Es tracta de la reproducció d’un editorial del soberanista Tribuna Catalana en el que critica amplament els xiulets a Montilla en el recital de Llach i defensa el respecte institucional al President de la Generalitat. Vaja, com hem fet molts.
L’ínclit signant del blog afegeix : Amb aquest tipus d’editorial, Visca Catalunya.

La pregunta apareix ràpida. I amb altres?. Et qüestiones un Viva Espanya, per un discurs del PP, o entens que és un concepte que depasa el partidisme per entrar en l’ànima del que crida ?. Però en canvi, si et qüestiones un Visca Catalunya, que està per sobre de qualsevol altra cosa?.
Potser massa preguntes i massa complexes. Pobre Eloi, quanta feina tindràs com a cap de premsa per tenir-lo callat i per fer que no publiqui res sense el teu vist-i-plau.

Però està clar que no és això. Si ara diu aquestes barrabassades que el desqualifiquen, que dirà quan tingui l’aura que dona el poder. Raons com aquesta evidència son les que fan que sigui difícil entendre la llista del PSC.
I dic entendre, ja que parlis per on parlis, la reflexió és la mateixa: En Joan Antoni Baron és el millor alcalde que podríem tenir però, qui dimonis l’ha enredat amb la llista que el fa costat?.

Vist que tants s’omplen la boca amb allò de servei al poble. No hi ha ningú que pensi que potser seria millor plegar abans d’hora. És clar que si fa quatre anys en el seu interior ja pensava en un lloc millor, imagina ara.....

Veritablement, i vist que ens trobem a Setmana Santa... Que Déu ens agafi confessats....