dilluns, de maig 28, 2012

DE REALITATS I IMAGINACIONS AUGMENTADES



REALITAT AUGMENTADA





Han passat ja un any d’ençà les darreres eleccions municipals i s’acosta el primer aniversari del govern de CiU. A l’hora del balanç serà difícil, però que força difícil, trobar punts en que el ciutadà hagi trobat una clara millora. Ja sabem que entre la crisi i l’ herència del passat (?), poc marge li ha quedat per aquest massa vegades desnortat govern.

Però hi ha un tema que l’ha treballat i bé, que no és altra que el de la comunicació. Mentre que per el PSC era , i segueix essent , un tema tabú això de comunicar el que es fa , CiU de la mà de Quim Barnola , ha sabut magnificar qualsevol cosa realitzada i fins i tot “apropiar-se” de fets realitzats per altres , tot col·locant la notícia en el web municipal i per tant donant la imatge de ser-ne al menys corresponsable.

Si en l’aspecte general la millora ha estat gran , encara més potser ho ha estat a l’IMAC. La professió periodística no es deixa mai en el calaix i això es nota. J.M.Torrent ha sabut regirar com un mitjó la comunicació de “beneficència” i constantment tens correus indicant-te el que ha passat i el que passarà, fet que és d’agrair , però a més es dona els links de tots aquells espais en que s’han fet ressò d’un acte , o de les conseqüències que el mateix ha tingut.

En els darrers temps no han parat d’informar-nos dels mil i un llocs on s’ha parlat del fet de la “Realitat Augmentada” , experiència que s’ha destapat en el camp artístic en l’exposició “Mar de Fons” de ca l’Arenas. Mil i un llocs en els que s’ha parlat sempre de la tecnologia i no han tingut ni un segon per parlar d’art i de l’exposició , tal i com convindria per un ens que es diu Institut de Cultura.

Nosaltres ja varem dir el que pensàvem en el seu moment. Sempre és positiva la tecnologia ( de fet constantment en aquets blog i en el facebook  comentem notícies tecnològiques referides a l’art ) , però lamentablement l’aplicació en aquest cas era lamentable ja que redirigia a unes fonts d’informació que poc tenien de font i menys d’informació.
Aquest dissabte però Ignacio Vidal Folch ens sorprenia a les pàgines de Catalunya de “El país” amb un magnífic article en el que anava més enlla del fet artístic i tecnològic i en feia una reflexió filosòfica i especialment sociològica. L’article que us recomano llegiu amb atenció, no té  malbaratament.
Per aquells més ganduls i que no us vingui de gust llegir tot l’article , aquí us deixo amb el darrer paràgraf:

“ De la misma manera en artes plàsticas ( en otro tipo de contenidos la AR tiene más sentido ). Ante un Malévitx no quiere más, sino exactamente menos realidad. Quiere meterte en ese cuadrado negro. Quieres el silencio de la realidad ... En algunas cosas ,  cuanta menos realidad, mejor”.

Un article que esperem també ens recomani López Vila en el seu recull setmanal d’informacions relacionades.



IMAGINACIÓ AUGMENTADA




Fa una setmana que hi va haver Consell  Rector de l’IMAC . En ell s’havia d’aprovar la partida de 120.017,22 euros per destinar als actuals gestors de Can Xalant per a un període de 6 mesos de pròrroga. És a dir la gens  menyspreable xifra de 3.328.197 pessetes / mes. Amb l’absència de la gent més relacionada amb l’art , la partida s’aprovà amb tres abstencions.
Va ser una aprovació gestada amb habilitat per part del Govern emprant una mitja veritat , el que si es vol mirar per l’altra costat seria emprar una mitja mentida.

La defensa es va establir en que la partida existia , estava en els pressupostos i que els mateixos havien estat aprovats per el CR , per tant tirar enrere allò que prèviament ja s’havia provat no deixava de ser una incongruència. Cosa que és del tot certa.
Però el que el regidor no va dir , i va amagar amb tota subtilesa , és que aquella partida s’havia aprovat ja que hi havia per part del Govern l’afirmació de que en el seu mandat Can Xalant seria del tot diferent , que no es podia mantenir l’actual estatus econòmic i creatiu i que s’havia d’establir un nou projecte que fos absolutament diferent. És en aquest context i no en el defensat pel regidor en que s’aprovà la partida per Can Xalant.

La pròrroga de la gestió de Can Xalant per un any, va ser el darrer regal enverinat que Penedès va deixar a CiU i irònicament va ser el primer document que Marcel Martínez va signar en ser anomenat regidor de cultura. Una pròrroga amb data de caducitat a primers de maig. Han passat deu mesos i el mes calent a l’aigüera , amb el que els reis de la pròrroga, que son els gestors de can xalant , ja en gaudeixen d’una més. I molt ens temem que d’alguna altra més , ja que acabant aquesta per Tots sants , i amb Santes i vacances pel mig , veig quasi impossible que s’estableixin les bases del nou concurs , per el que a bon segur i dintre de sis mesos , ja veiem als de CR aprovan una nova pròrroga .

És clar que llavors serà curiós quina excusa tindrà el regidor per poder vendre la moto sense explicar que ja seria de quinta mà.

Encara que no cal agafar mals de ventre. Algú de la cultura mataronina dubta que Can Xalant seguirà  en les mateixes mans quan es regularitzi definitivament la seva gestió? Oi que no ?.
Dons ja ho sabem: “ajo” i “agua” que és el que va millor davant els impossibles.