Segueix Agit Baqué entenent perfectament que per que un
espai funcioni , en ell hi ha de succeir de manera constant coses ben diverses,
que mantenir sols l’activitat expositiva en les parets acaba adormint i al
final matant a qualsevol projecte. En aquesta lluita està La Destil·leria el
que ja l’ha convertit malgrat la seva joventut en un espai de referència
cultural a Mataró i comarca.
Ara ha programat en el sempre esmorteït temps del gener una
bonica i interessant experiència que no és altre que durant quinze deis, dotze d’obertura
hàbil de la galeria, La Destil·leria acull en les seves parets una obra única d’un
artista reconegut, amb el que aconsegueix
centrar en aquella escollida peça la mirada de l’espectador aconseguint
una lectura clara i definida en contraposició a la mirada més dispersa, però també
més complerta que es produeix quan l’exposició esdevé habitual, amb un autor
presentant el ventall del seu fer.
Una experiència ben positiva ,que cal recolzar amb la
visita iq ue de moment presenta
resultats prou positius. L’obra gràfica de Tâpies (dissabte) era simplement
espectacular, ahir Yago Vilamanyà ens sorprenia amb un interesant treball en
pedra i avui ens retrobem amb un gravat d’un Plensa iniciàtic , d’allà els anys
vuitanta , molt lluny i diferent del Plensa , el que fa pressuposar una
col·lecció potent i atractiva que ha de convidar al passeig que sempre
significa acostar-se a la Desstil·leria.
Dit això crec que també cal fer altres reflexions no tan
positives , però que espero siguin llegides com el que son una crítica del tot
constructiva.
A primer cop d’ull el total de l’experiència sembla haver
estat construïda una mica a corre cuita , o si no haurem de dir que està poc
treballada. Per començar el llistat de
protagonistes és absolutament desigual i es dispersa en la seva
diversitat, potser caldria un conjunt més homogeni amb un cert lligam comú.
Col·locar a Yago entre Tâpies i Plensa és posar-lo al peus dels lleons i cal
tenir en compte també que hi ha noms amb un nivell més aviat justet per entrar
en la comparança.
La publicitació de l’experiència ha estat desafortunada. Per
començar l’escrit de presentació és una veritable palla mental, parlant de la
fragmentació i l’obsolescència instantània per seguir en aquesta afirmació de
que vivim enllaunats en una temporalitat social inèdita per acabar parlant de
la possibilitat de gaudir d’un espai desassossegat lluny del consum frenètic actual.
Soc dels que pensa que per presentar
certs tipus d’exposicions no fa falta entrar en fàtues intel·lectualitats , que
cal explicar projecte i essències i en aquest cas particular cal incidir i molt
en els artistes participants.
I per fer-ho res millor que un petit currículum
de tots ells, ja que hi ha noms que no son populars a nivell de carrer com per
ex, la magnífica Carme Solé Vendrell. I que dir d’ emprar en certs casos (Miró I
Clavé) el segon cognom. Aquest s’usa com element diferenciador quan hi ha un
altre artista amb el que pot provocar confusió, però Mrió i Clavé son marques
en sí i per tant l’aparició d’un segon cognom fa pensar que és un altre
artista, coincident en el cognom , i no el “gran” , i més quan Tàpies sols és
senyalat amb el seu primer cognom.
Una vegada posada en marxa l’experiència hauria d’haver
estat obligada la presència viva en les xarxes social, amb fotografies de les
peces exposades i fins i tot el petit detall incentivador del que ha de venir.
No ha estat així, i ningú sap del nivell de qualitat que fins avui s’està gastant
en l’event.
Igualment , hauria estat molt convenient que aquells autors
més propers haguessin tingut horari fix de presència per poder parlar amb ells
i vivificar la seva obra.
Elements tots ells, subsanables amb facilitat des d’una
preparació intensa en la prèvia de la mostra que de moment queda reduïda al pas
diari d’una obra i que per tant obliga també al pas diari de l’afeccionat que no disposa dels detalls corresponents que
li permetin fer tria i acudir quan més li sigui convenient.
Malgrat aquest detalls que caldrà subsanar en una segon
edició d’Únic que esperem i desitgem tingui
continuitat, cal recomanar que en aquests dies en la vostre passejada pel
centre de Mataró us acosteu a La destil·leria
on segur que trobareu una peça que us pot encisar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada