dimecres, de gener 18, 2017

ÚNIC. LA DETIL·LERIA





Segueix Agit Baqué entenent perfectament que per que un espai funcioni , en ell hi ha de succeir de manera constant coses ben diverses, que mantenir sols l’activitat expositiva en les parets acaba adormint i al final matant a qualsevol projecte. En aquesta lluita està La Destil·leria el que ja l’ha convertit malgrat la seva joventut en un espai de referència cultural a Mataró i comarca.

Ara ha programat en el sempre esmorteït temps del gener una bonica i interessant experiència que no és altre que durant quinze deis, dotze d’obertura hàbil de la galeria, La Destil·leria acull en les seves parets una obra única d’un artista reconegut, amb el que aconsegueix  centrar en aquella escollida peça la mirada de l’espectador aconseguint una lectura clara i definida en contraposició a la mirada més dispersa, però també més complerta que es produeix quan l’exposició esdevé habitual, amb un autor presentant el ventall del seu fer.

Una experiència ben positiva ,que cal recolzar amb la visita  iq ue de moment presenta resultats prou positius. L’obra gràfica de Tâpies (dissabte) era simplement espectacular, ahir Yago Vilamanyà ens sorprenia amb un interesant treball en pedra i avui ens retrobem amb un gravat d’un Plensa iniciàtic , d’allà els anys vuitanta , molt lluny i diferent del Plensa , el que fa pressuposar una col·lecció potent i atractiva que ha de convidar al passeig que sempre significa acostar-se  a la Desstil·leria.

Dit això crec que també cal fer altres reflexions no tan positives , però que espero siguin llegides com el que son una crítica del tot constructiva.

A primer cop d’ull el total de l’experiència sembla haver estat construïda una mica a corre cuita , o si no haurem de dir que està poc treballada. Per començar el llistat de  protagonistes és absolutament desigual i es dispersa en la seva diversitat, potser caldria un conjunt més homogeni amb un cert lligam comú. Col·locar a Yago entre Tâpies i Plensa és posar-lo al peus dels lleons i cal tenir en compte també que hi ha noms amb un nivell més aviat justet per entrar en la comparança.

La publicitació de l’experiència ha estat desafortunada. Per començar l’escrit de presentació és una veritable palla mental, parlant de la fragmentació i l’obsolescència instantània per seguir en aquesta afirmació de que vivim enllaunats en una temporalitat social inèdita per acabar parlant de la possibilitat de gaudir d’un espai desassossegat lluny del consum frenètic actual

Soc  dels que pensa que per presentar certs tipus d’exposicions no fa falta entrar en fàtues intel·lectualitats , que cal explicar projecte i essències i en aquest cas particular cal incidir i molt en els artistes participants. 
I per fer-ho res millor que un petit currículum de tots ells, ja que hi ha noms que no son populars a nivell de carrer com per ex, la magnífica Carme Solé Vendrell. I que dir d’ emprar en certs casos (Miró I Clavé) el segon cognom. Aquest s’usa com element diferenciador quan hi ha un altre artista amb el que pot provocar confusió, però Mrió i Clavé son marques en sí i per tant l’aparició d’un segon cognom fa pensar que és un altre artista, coincident en el cognom , i no el “gran” , i més quan Tàpies sols és senyalat amb el seu primer cognom.

Una vegada posada en marxa l’experiència hauria d’haver estat obligada la presència viva en les xarxes social, amb fotografies de les peces exposades i fins i tot el petit detall incentivador del que ha de venir. No ha estat així, i ningú sap del nivell de qualitat que fins avui s’està gastant en l’event.

Igualment , hauria estat molt convenient que aquells autors més propers haguessin tingut horari fix de presència per poder parlar amb ells i vivificar la seva obra.

Elements tots ells, subsanables amb facilitat des d’una preparació intensa en la prèvia de la mostra que de moment queda reduïda al pas diari d’una obra i que per tant obliga també al pas diari de l’afeccionat  que no disposa dels detalls corresponents que li permetin fer tria i acudir quan més li sigui convenient.

Malgrat aquest detalls que caldrà subsanar en una segon edició d’Únic  que esperem i desitgem tingui continuitat, cal recomanar que en aquests dies en la vostre passejada pel centre de Mataró us acosteu a La destil·leria  on segur que trobareu una peça que us pot encisar.