I ALS ARTISTES , ELS HI AGRADA L’ART?

D’entre els grup d’amics, coneguts i saludats , que diria Pla, n’existeix un bon gruix amb intenses afeccions culturals. Per uns la seva passió és el cinema, per altres el teatre, altres son lectors enviciats i molts, com no, tenen en l’art plàstic la seva passió i/o professió. Però és evident que el grau de passió vivencial és absolut, fent mans i manigües per estar assabentats, veure i gaudir, d’aquells conceptes culturals creatius que els apassionen.

Lamentablement però he de dir que sempre m’ha sorprès el poc interès dels artistes  per visitar i gaudir, estudiant i analitzant, el treball dels grans mestres   o dels simples companys.

Ja sé que soc un viciós de les exposicions , a bon segur per que soc conscient de la meva gran ignorància i penso que allà puc aprendre molt. Per això intento fer els esforços suficients per acostar-me a quantes més exposicions de qualitat puc. Unes visites que evidentment venen determinades generalment per la distància. I sí, certament moltes vegades programo les vacances o les petites escapades en funció de poder visitar certes exposicions o museus. No ha estat així en  aquesta  darrera escapada a Sevilla però sí que una vegada programada , va aparèixer de manera clara la intenció de visitar l’expo Velázquez i Murillo , per cert amb resultat de fracàs, ja que em vaig trobar amb entrades esgotades per el cap de setmana, cosa que ni se m’havia passat per el cap.

Però xerrant amb molts pintors em trobo constantment amb el desencís  de que no saben les exposicions importants per les que paga la pena viatjar, i ni tan sols saben el que es pot veure a Barcelona o en els diversos indrets de Catalunya , i el que és pitjor ni sabent-ho tenen la més mínima intenció de visitar-les.

I si tanquem el cercle, reduint-lo a l’entorn local, ens trobem en que per un costat a Mataró els artistes, amb les pertinents excepcions,  no tenen ni costum ni desig ni d’acudir a les inauguracions locals ni de visitar a posteriori les mostres dels seus companys. Un fet lamentable que demostra la poca essència professional i corporativa dels mateixos, que en canvi son ràpids en aixecar la veu reclamant un accent més gran en el seu fer.

Aquest fet i les moltes vegades que he parlat amb ells al voltant d’aquest tema m’han portat a fer-me la pregunta que encapçala aquest post: Als artistes els hi agrada l’art?. I la meva resposta és clara: NO. El que els hi agrada és el seu art. 

I com a  símbol, demostratiu està en aquesta experiència de La destil·leria, amb “ÜNIC”. És ben cert que la difusió de l’event ha estat molt dolent, que en cap moment s’ha venut correctament el producte. Però us puc ben assegurar que els Miró, Tàpies o Clavé que s’han exposat mereixien abastament la seva visita. O l’excel·lent treball de Teresa Pera , d’ahir. Però no, els artistes han preferit l’absència. Ells s’ho han perdut, com es perden no sabent aprofitar els ensenyaments que sempre podem treure d’una bona exposició.