dimecres, d’abril 18, 2018

LES CADIRES DE L’ALCALDE





 Aquest dilluns s’inaugurà  a la Riera a l’alçada de Bonaire,  just davant el que havia estat Ateneu Obrer en el que hi havia l’escola Racionalista que seguia les criteris pedagògics de Ferrer i Guàrdia, -un emplaçament certament molt millor que el previst en el seu carrer a tocar els jutjats-, el monument  a l’alcalde Abril, afusellat en el camp de la Bota en acabar la Guerra Civil, obra de l'artista

En primer lloc em cal dir que m’agrada l’homenatge en sí i la peça que ha servit per a fer-ho. Coincideixo amb Perecoll tot pensant que a qui s’afusellava era a la representació del poder popular i per tant ha estat una bona pensada l’ús de la reproducció d’una cadira noble ( la del seu despatx) i afegir-hi els forats dels trets assassins. I m’agrada l’indret  escollit i la possibilitat de que la ciutadania es faci seva l’obra, encara que maleeixo que tot s’hagi pet sobre plànol i no s’hagi tingut en compte que la farola posterior a la cadira , difumina en molt la força de l’obra i que la petita columna informativa s’hagi col·locat en un indret que trenqui la seva visió tot pujant per la Riera . Dos detalls que sembla se l’hi han passat per alt a Perecoll, sempre amatent a tots els detalls, però que tenen una fàcil solució , en especial al que pertoca al panell informatiu.




Fora d’això dos petits elements a considerar. El primer de caire polític. El monument a l’alcalde Abril va ser gestionat per l’alcalde Baron i realitzat per l’alcalde Bote , ambdós del PSC. En mig un alcalde sobiranista que no va fer res per fer-lo efectiu.
Al seu costat , els discursos de l’acte inaugural van anar molts d’ells en la comparança amb l’actualitat i en el fet reivindicatiu sobiranista. Curiosament l’alcalde Abril no era independentista i sí federalista. Potser d’haver-ho sabut alguns haurien boicotejat l’acte.

Per altre costat existeix la polèmica de la decisió unilateral de l’acceptació del projecte de Perecoll quan hi havia també el projecte de Jaume Simón. Un projecte desaparegut en “combat”. i hi podia haver hagut un altre projecte , el de Yago Vilamanyà, que mai va arribar a presentar. Ja que els tres artistes van ser contactats per Josep Nieto , - segons sembla amb una proposta que depassava les seves funcions-,per a que presentessin un projecte.




Segon sembla , i em fio del tot de qui m’ho assegura . a la taula sols va arribar el projecte de Perecoll que va ser aprovat fa ara 10 anys i confirmat a l’hora de la materialització. Però queda ben clar que quan Jaume Simon demana explicacions i deixa ben evident l’existència del projecte ( és a dir fa un Anti Cifuentes), l’Ajuntament havia d’haver donant clares explicacions , particulars i públiques , i prendre una decisió final, fonamentada en una acta de quina era la tria escollida , quines les raons i quins eren els signants de la decisió. No ho ha fet així i ho ha fet molt malament. I té tota la raó en la queixa en Jaume Simón, que ha estat maltractat i amb nepotisme. Conec sols el seu projecte per el que ell ha mostrat a les xarxes 8veure foto) i era prou interessant , vàlid i econòmic com per al menys haver estat discutit. No s’ha fet i ha estat un greu error d’impossible esmena.

Ara , si em pregunten la meva opinió, us diré que ambdós eren de gran qualitat  i que a bon segur hauria apostat per l’economia. Però això no modifica la meva opinió de que el treball de Perecoll és de qualitat i justament això és el que ha de jutjar la crítica.

Les fotografies del post corresponen a l’acte inaugural ( de capgros.com) , d’un mateix i Núria Poch amb la cadira original i l’artista Perecoll ( preparació de Tempus Fugit) i el projecte de Jaume Simon ( xarxes socials)