MATARÓ, UNA CIUTAT QUE NO CREU AMB LA CULTURA COM A EIX

El passat dissabte, convidat no per el PSC local i sí per un socialista  forà però que està treballant ara a la ciutat i de manera molt positiva, vaig acudir a la xerrada de David Bote tot presentant aquest “Mataró ens uneix” de cara  ja a les properes eleccions.

 Vaig acudir amb el desig de que per una vegada em trobaria a la cultura com element important en el desenvolupament estratègic de la ciutat, però una vegada més en vaig sortir del tot decebut. Mig segon i de trascantó. És a dir poc més que en qualsevol resum d’actuacions i /o entrevista en les que la paraula Cultura no surt mai en l’argumentari.

 I el cert és que no acabo d’entendre aquest rebuig dels socialistes mataronins envers la defensa de la cultura com acció de govern. Aquest menysteniment considerant  a la cultura com element de classe diferenciadora en un sentit elitista, del tot lluny del pensament popular quan és just el contrari.

L’estat de benestar s’estableix i es fonamenta en tres potes: sanitat, ensenyament i cultura.

A Mataró s’ha treballat i bé la sanitat malgrat la poca repercussió municipal  en el poder d l’organització sanitària. A ensenyament hem tingut la sort de gaudir de bons regidors, com per ex Pep Comas, amb un treball constant en la lluita pel diari i pel futur, que no ha pogut ni ser torpedinada per la baixesa de dirigents del PdeCat com Vicent Garcia que han intentat des del poder i per partidisme, causar greus dificultats a la ciutat. Però en Cultura , l’al·lèrgia tradicional del PSC  vers la seva direcció, regalant-la sempre a al primera oferta , l’ha convertida en un element tangencial, quan per arreu es considera la seva importància.

Actualment s’està discutint i molt el pla de regeneració comercial del centre de Mataró. I és obvi que el mateix ha de passar per la diferenciació d’altres espais i centres comercials. Actualment tant els centres comercials ( tancats) com els ciutadans ( a cel obert) mantenen en totes les ciutats la mateixa oferta comercial, amb la presència de les mateixes marques de grans cadenes amb el petit afegitó d’alguna presència local. És a dir, puc anar al centre de qualsevol població amb la seguretat de que trobaré els mateixes elements comercials. Que em farà per tant anar a una o altre població?, queda clar que els elements adjacents que poden ser de comoditat ( aparcament etc ) o de valor afegit ( elements culturals en tota la seva diversitat: Cinema, teatre, museus, exposicions, restauració....).

A Mataró l’element cultural no ha tingut mai cap importància a nivell de planificació ciutadana. NO ho va tenir en els començaments de la democràcia doncs les greus mancances de tot tipus van tenir més importància. Tampoc va tenir cap importància en els temps de les vaques grasses. I menys encara en temps de crisi. I ara , en un moment mig, sembla que el Govern hagi de disculpar-se per cada euro dedicat a cultura.

Mataró és l’única ciutat de tot l’estat , que  amb més de 50000 habitants , no disposa d’un teatre en condicions , un auditori o semblant, i una sala d’exposicions ”correcte ”. I el pitjor és que no està en el cap ni en  el pensament del Govern  fer quelcom per solucionar tan greu problema.

I no està en el pensament, tot sabent per ex. que Cultura representa a prop del 4% del PIB estatal, amb uns valors excepcionals en certes ciutats. Magnífic es fer repàs d’un bon gruix d’articles publicats per Miquel Molina a La Vanguardia al respecte. I no sols fent esment dels dos casos més paradigmàtics de l’estat com son els de Bilbao i Màlaga i sí fent  ullada a projectes més petits però no per això menys interessants.

Mataró no és una ciutat monumental, però curiosament té restes romanes ( Torre Llauder), un interessant casc antic, un espectacular barroc ( VIladomat amb la capella dels Dolors) i  té les dues cares del Modernisme , la seriosa de la Nau Gaudí, i l’excessiva de la casa Coll i Regàs. Permet doncs obtenir una mirada global impossible en altres indrets. Per què doncs no potenciar-ho?.

Però està clar que el que no pot ser és que tots aquest equipaments tinguin una obertura limitadíssima en el temps, que per visitar-ho hagis de demanar tanda telefònicament , que sigui impossible fer un parell de visites en una jornada,ja que coincideixen en els limitats horaris d’obertura. En resum que els impediments siguin molt superiors a les facilitats.

Tenim a més un Museu que és una merda absoluta. Escàs d’espai i amb un discurs museístic de fa trenta anys , ho és tot menys engrescador. I això que hi ha alguns tresors remarcables, com per ex la col·lecció de gravats de Goya.

I evidentment tenim dos espais expositius ( Can Palauet i ca l’Arenas) amb discursos irracionals i amb exposicions generalment de nivell i discutible.

Però queda clar . No tenim tampoc cap teatre, ni cap cinema, ni hi ha cap mena d’esborrany per fer-lo  realitat. 

Que s’ha fet d’aquell projecte del temps d’Ivan Pera amb la Riera com eix cultural. Aquell eix que començava a la nau Gaudí seguia per l’eix comercial Rambla Riera. Amb les pastilles culturals del Museu, sala Cabanyes, Foment, Ateneu Iluro, Ca l’Arenas, La Presó, Café Nou per acabar amb un nou teatre en l’actual velòdrom i amb el parc com element enriquidor. No estaria gens malament recuperar-lo i anar per una materialització pausada.

Tampoc tenim espais musicals, ni cap festival de cap mena que pugui servir de pol d’atracció. Però el pitjor de tot és que el Govern ni en té ganes ni el preocupa el suficient  la situació cultural. I no entendre que la Cultura és actualment un element generador de riquesa de tota mena és d’una ceguesa terrible. I més quan per a més INRI , Mataró disposa de creadors culturals de tota mena i de més que remarcable nivell.

Ara que s’enceta aquest nou projecte de Mataró ens uneix, oblidar que la Cultura ha de ser fonamental en el mateix seria un error tan garrafal com el que s’ha mantingut en aquests més de quaranta anys amb la renúncia a dirigir la Cultura de la ciutat.