Que Anna Torralba és una excel·lent il·lustradora queda ben
clar amb la seva trajectòria, i per qui no la ubiqui, sols cal recordar el seu
excel·lent treball en el conte de Santes de Capgròs i amb les il·lustracions
que omplien la revista especial de Santes.
Ha de quedar peròben clar que la il·lustració per definició
és un mitjà de comunicació que, mitjançant una imatge o una
col·lecció d’imatges, ajuda a fer entenedor un missatge. L’art és
quelcom de diferent ja que la seva funció no és la d’ajudar a fer entenedor un
missatge, ans sí ser generador per si mateix del missatge.
Per això quan Torralba surt del paper i es llença a la
plàstica amb reproducció sobre llenç el resultat esdevé esfereïdorament pobre
ja que ni actua amb el concepte precís , ni empra les eines tècniques necessàries
per aconseguir uns bons resultats. L'obra no ha de ser simplement simpàtica ha d'anar més enllà i provocar la refelxió que a bon segur provoca el text en el cas de la il·lustració.
En una mirada llunyana certament existeix en algunes de les
peces exposades a l’espai capgròs l’estímul d’una certa atracció, però
en les distancies curtes s’escrostona tot per les circumstàncies abans
esmentades.
Queda clar que Torralba treballa exactament igual al voltant
d’una il·lustració literària que quan
vol crear una obra pictòrica i aquí rau el gran error, del que crec no n’és
gens conscient. Cal doncs si vol avançar per aquest verals pictòrics un
replantejament total, en el conceptual i molt especialment en el tècnic, actualment
enormement pobre, i a partir d’uns nous plantejaments gestar una nova mirada
que forçosament ha de ser complementaria però diferent, a la que té com a
il·lustradora.
Decebedora exposició aquesta d’Anna Torralba a l’espai
capgròs, absolutament en dissonància amb la seva vàlua com a il·lustradora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada