La sala del Casal, regida per la Sant Lluc, té certament una
funció social que no és altre que la de proporcionar un espai digne per poder expressar
els neguits artístics a aquells afeccionats que ho desitgin. Per això la mirada
crítica a les seves exposicions ha de tenir un biaix diferent a la que fem a
aquelles que es realitzen a una sala més habitual, sigui del nivell que sigui.
En aquesta bisectriu d’anys entre 2018 i 2019 ocupa la sala
Lita Palomera , una artista debutant que a primera vista té al menys el desig d’aportar
una pintura fresca, defugint de l’habitual figurativisme carrincló de tants
debutants. Però és evident que encara li queda una bona maduració com per
presentar-se decorosament al públic.
Un dels grans problemes dels autors debutants està en la pressa
en que tenen per exposar quan un repòs pertinent , una petita criança en taller,els
hi aniria molt bé. Palomera no és una excepció. En la presentació l'autora explicava que
en principi volia omplir l’espai expositiu amb quadres de girasols com els que
presenta, però en anar treballant van sorgir altre opcions que al final van
acabar imposant-se. Ha i hem estat de sort. Els seus girasols son absolutament
infumables i el pitjor de tot l’exposat, el que indica que en el temps de
preparar l’exposició, l’artista ha millorat i molt, el que ens fa pensar que
una maduració de taller encara més llarga l’hauria beneficiat enormement.
És en aquesta millora
en la que l’artista s’ha de recolzar per seguir aprofundint en aquesta pintura
plana , cromàtica, jove i alegre que desprèn espurnes de vitalitat .Cal defugir del fàcil i apostar més
per una innovació més agosarada i deixar de banda la resta, en especial el
paisatgisme que li coneixíem que res li aporta ni a ella ni a l’art.
Però alhora cal demanar-li una exigència major en la selecció
del treballs, i entendre que no tot el que fa un creador pot ser exposat que hi
ha molta cosa que cal arraconar, pintar al damunt o si cal, cremar. Que en
aquesta estricta selecció i en el treball més afermat i acurat pot trobar el seu
camí d’expressió plàstica , però si no ho fa, el fracàs serà absolut i no
assolirà els mínims exigibles per a ser considerada pintora.
Avui per avui Palomera ens ofereix un bri d’esperança alseu futur ara li toca tan sols a ella confirmar-lo.
2 comentaris:
Gràcies Pere, per les flors i també per les espines q composen la rosa de la teva crítica. Fins aviat!
Diuen que l'art és el procés o el producte deliberat de l' organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Doncs a mi els girasols de la Lita m'han emocionat i és per això que he adquirit una de les obres de l'exposició on s'hi representa un camp de girasols.
Afortunadament l'art i l'estètica es mouen en paràmetres totalment subjectius i això fa que finalment l'última paraula la tingui l'espectador.
Publica un comentari a l'entrada