CONSCIÈNCIA ONÍRICA. CATHERINE LORTON

 

Catherine Lorton està on fire, pujada a l’ona guanyadora , com ho demostra el fet de que les dues gran fundacions privades que aposten per l’art català contemporani han fixat els ulls en el seu treball: La col·lecció Bassat afegint obra seva a la mateixa, i la fundació Vila Casas escollint-la entre els finalistes del seu prestigiós concurs.

I com si no volgués deixar-los malament, Lorton no fa puntada sense fil i cada presència pública seva és una demostració del alt nivell que està assolint. I per si hi havia algun dubte ara esclata espectacular en aquesta exposició al Museu del Càntir, on mostra que ja no és un artista més, que és una artista de primer nivell a qui Mataró i la comarca se li queda petita i ràpidament ha de buscar nous territoris per conquerir.

Consciència onírica és d’aquelles exposicions de traca i mocador. L’art és una cosa tan senzilla en aparença com saber trametre les emocions i sensacions més íntimes de l’autor, mitjançant la translació plàstica de les mateixes i en el cas màxim aconseguir interrogar i subjugar a l’espectador amb un sentit alhora estètic i emocional.

L’obra que ara senyoreja en els espais del Càntir, en una exposició excel·lentment muntada i distribuïda, és una obra dura i potent, però d’alta sensibilitat, que domina de tal manera l’espai que aclapara a l’espectador que se sent absorbit i succionat per les mateixes per intentar , des del seu interior, assolir els secrets que atresoren i fent-los seus , entengui que son justament, ni més ni menys, aquells que ens neguitegen i ens preocupen o ens fan feliços a quasi tots.

En l’escrit de presentació que la pròpia autora signa en el díptic, ens parla ben clarament del significat de les obres, realitats plàstiques realitzades a partir de l’assoliment de la consciència dels seus somnis. I aquí no cal confondre somnis amb il·lusions.

Aquestes obres ens acosten al subconscient més personal de l’autora. I no cal ni recordar que el que en diem popularment subconscient, no deixa de ser aquell conscient volgudament amagat en el lloc més remot de nosaltres mateixos, no fos cas de que sortís a la llum i ens mostrés en la nuesa més total.

Lorton volgudament n’obre la tapa i esmicola la seva intimitat amb una càlida fredor explicant les seves passions i misèries, els seus plors i els seus riures, les tristors i alegries, i ho fa amb un seguit de gravats d’altíssima qualitat tècnica en la que s’evidencia el desig perfeccionista de l’artista. Gravats sense por, enormement valents, gestuals, intensos amb la bellesa del contundent, amb marcades cicatrius,  però arrossegant una sensibilitat que els converteix en propers  i plaents. Alguns amb l’evolució de l’acoloriment a mà, com l’espectacular elogi a la incorrecció, contrapunt més lúdic en el monolitisme estructural de l’exposició.

Una exposició d’altíssima qualitat que podria estar perfectament en qualsevol espai expositiu de primer nivell i del que ara tenim ocasió de gaudir  en un espai humil, actiu i proper, com ho és el Museu del Càntir d’Argentona i que evidentment cap bon afeccionat s’ha de deixar perdre, perquè la seva visita serà un plaer i un honor recordat, com ho serà per a mi haver tingut el plaer de fer-ne la presentació.

 

“Consciència onírica”. Catherine Lorton

Museu del Càntir. Argentona

Del 5 de novembre de 2021 al 9 de gener de 2022.