Esdevingut aquet blog en quasi la única referència puntual
de les activitats plàstiques a ala ciutat i comarca, i pe si algú en temps venidors vol saber els
que s’exposava en la mateixa, faig ara apunt puntual d’algunes exposicions que
no han merescut per diverses raons, entre ells per la manca de temps de qui
això escriu, un comentari personalitzat.
El cas de JuliaART( així amb majúscules i minúscules) és l’exemple
d’allò que mai hauria d’exposar-se en una sala d’art. A “EL COSmOS SE HIZO ARTE”
(sic), l’autora presenta pintures d’excel·lents fotografies del cosmos, però
carents de la més mínima expressió creativa i limitant-se a la reproducció
mimètica de la natura. I si intentem crear art, vol dir que hi haurem de posar
la nostra empremta personal en forma de sentiment intern. L’hiperrealisme és
una altre cosa ja que implica una mirada quasi filosòfica a la realitat. Aquí
JuliaART copia a la realitat sense desnaturalitzar-la
i a més amb evident problemes tècnics, el que fa que el seu treball no
interessi i que tan sols et faci encuriosir per veure les fotografies raó de la
còpia que a bon segur seran molt més creatives i interessants que la seva
plàstica.
Sala Casal Aliança del 6 al 29 de maig de 2022
Marga Cruz, reconeguda fotògrafa, ha estat de sempre enderiada
de l’art, ja de ben joveneta va ser una de els darreres alummes de Jordi Arenas
i en la seva vessant professional ha fet seguiments a les obres de diversos
artistes , entre el que cal destacar el realitzat a la gestació de Laia l’arquera
per part de Rovira Brull.
De fa uns pocs anys ah encetat un nou camí en el camp de la creació
creant un món imaginari personal que li ha servit per haver il·lustrat diverses
experiències literàries com és el cas que ha presentat a l’espai capgròs
presentant les il·lustracions del llibre “Et fem costat. 41 relats i un llapis”,
escrits realitzats a l’entorn del tema oncològic, als que Marga Cruz ha acompanyat
plàsticament.
L’especificitat del tema , la seva duresa i la necessitat de
ser observada des d’un prisma especial, ha encotillat la fantasia descriptiva
habitual de l’autora posada en aquest cas en l’única direcció de ser suport
plàstic a uns textos. Igualment les restriccions a l’hora del color, han
empobrit el conjunt, en el que justament destaquen les obres acolorides ja que agafen
més força i intenció.
Per això caldrà esperar una propera exposició més lliure i menys
encotillada per descobrir la riquesa il·lustrativa de l’autora i de l’imaginari
que està creant.
Espai capgròs del 26 de maig al29 de juny de 2022
Diuen les xarxes que el taller de Gravat esta exposant a can
Palauet i jo em nego rotundament a
acceptar-ho ja que el què es pot
visitar a can Palauet es pot definir de moltes maneres però mai com una
exposició.
Estava exultant quan vaig saber que can Palauet obria les seves portes a l’art presentant el “fi
de curs” del taller de Gravat , però després de fer—ne visita he de dir que feia anys que no sortia d’una
teòrica exposició tan emprenyat i cabrejat amb ganes de calar foc a l’edifici.
Encara que la gent del taller de Gravat s’auto atorguin ser successors
del taller que inicià Raúl Capitani, quan son dos conceptes divergents quan no
antagònics en el fer, no deixa de ser cert que responen a l’aixopluc de la
regidoria de Cultura, amb una regidora que curiosament ha estat fundadora del
taller i n’és membre actiu del mateix.
Per això no puc entendre de cap de els maneres que hagi
condemnat als treballs dels seus companys a ser exposats en espai tan inhòspit
i inadequat. En la claustrofòbica sala tub descendent de l’edifici, on habitualment
si projecten els vídeos s’amunteguen ni
més ni menys que 41 obres que malgrat els esforços del muntatge, es mengen unes
a les altres impedint gaudir de les qualitats que a bon segur atresoren, alhora
que identificar autors i tècniques degut a les microscòpiques cartel·les que
les acompanyen. Un nou menysteniment
insultant per part de Cultura envers la plàstica, i en aquest cas envers ells
mateixos .
Però tampoc entenc que els artistes s’hagin menjat tal
gripau. Per dignitat havien d’haver rebutjat l’espai i esperar un indret
millor. Tot artista ha d’exigir respecte per a ell i per la seva obra. I en
aquest cas, el respecte no existeix per enlloc.
Un greu error que impedeix gaudir del , generalment, bon
treball de la gent del taller de gravat.
Can Palauet del 3 de juny al 23 de juny de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada