HOMENATGE A RICARD JORDÀ

 

Aquest cap de setmana s’ha realitzat, amb important presència de públic, l’homenatge popular a Ricard Jordà  que es troba en un delicat estat de salut.

Un homenatge que ha consistit en l’exposició al carrer, de la seva col·lecció personal i en l’obertura pública del seu estudi, lloc de treball, meditació i conversa, en el que alguns  hem mantingut amb ell moltes i moltes llargues xerrades al voltant de l’art i de la ciutat en el decurs dels més de cinquanta anys que fa que ens coneixem i cohabitem en el món de l’art local.

L’homenatge ha estat un èxit total per que Jordà, personatge molt complex, amb una llarga història que podria ser l’argument d’una gran novel·la o una pel·lícula en la que s’expliqués la vida del país en els darrers 50 anys, ha rebut el que ja sabia, com és l’estima de la gent de la cultura mataronina que s’acostà el divendres nit a l’acte inaugural i que va passar pel carrer de Sant Joan el dissabte, per recordar el bon fer de l’artista.

Per tant s’ha de considerar l’homenatge com un èxit i ens hem de felicitar amplament per el mateix però s’ha de comentar també dos elements negatius que van mostrar de manera clara la pobre realitat actual del món artístic mataroní.

En primer lloc cal lamentar  l’escassíssima presència d’artistes mataronins , fet que acostuma a repetir-se en tots els actes artístics que darrerament es celebren a la ciutat, en la que a més a més existeixen unes coincidències perfectament salvables. Hi ha coincidències de dia i hora que fan molt de mal, als actes i de retop als col·lectius, i que haurien de ser fàcilment solventables. I en aquest cas, el nom i les circumstàncies haurien d’haver mogut alguna inauguració, però hi ha associacions que estant cavant la seva fosa a marxes forçades cremant les relacions amb l’art de la ciutat.

Detalls de l'estudi

En segon lloc, cal criticar profundament el protagonisme desmesurat i absolutament desencertat del malaurat alcalde Bote, anant a fer el discurset de torn ple de donar importància a l’art que es practica a la ciutat i omplir de lloances a l’artista , ben cofoi i content, quan en el seu primer mandat d’alcalde va permetre la suspensió de l’antològica de l’artista , que estava ben a punt i tot preparat per celebrar-se a la Fundació ILuro, i davant la seva negativa a que es celebrés a Ca l’Arenas va ser suspesa i mai s’ha refet la proposta, i obviament és/ens quedarem , ls ciutadans i els amants de l'art , sense ella.

Un autor maleit per la Casa Gran ja que després de fer una bona i nombrosa donació d’obres a al ciutat, cap d’elles va ser triada per ser exposada en la mostra “Fer col·lecció. Fons d’art del Museu de Mataró” que es celebrà la passada primavera i estiu a ca l’Arenas.

És a dir putegem i ningunegem a l’artista, però ens aprofitem d’ell per fer-nos propaganda. Així es demostra el menysteniment absolut del Govern de la ciutat cap a l’art i els artistes de la mateixa.

Per sort hi ha l’obra d’artistes com Ricard Jordá que ens permeten albirar una mica de cel blau en la cultura mataronina i front la nefasta gestió municipal de la plàstica local.