LA FESTA DEL VIVER

Ahir, 14 des setembre, es celebrà, tal i com marca la tradició la Festa de la Mare de Déu del Viver a Argentona. El segon diumenge de setembre, la litúrgia catòlica celebra el dia de les Verges trobades. La finca del Viver, des del segle XIX, obre les seves portes per celebrar l’aplec de la Mare de Déu del Viver i ahir va ser un any més.

Des d’abans de la Pandèmia  que no havia visitat el Viver, tal i com ho acostumo a fer. Des de fa molts anys, tants com quasi setanta quan hi anava amb la catequesi, tal i com indica la pròpia baronia en la seva pàgina oficial. “En paraules del veí i crític d’art Pere Pascual  ”Pic” “a un, El Viver li porta records d’infantesa; la processó desprès de catequesi, el rosari, la xocolata i l’ensaïmada…”. I així és.

He estimat sempre el Viver .M’hi vaig voler casar, i no va ser possible, com tampoc que la meva filla agafés el nom de Viver, per oposició absoluta de la resta de la família. Però el Viver sempre ha tingut un gran pes emocional en la meva persona, potser heretat del meu avi que n’havia sigut gran amic del Baró de Viver, a bon segur per la identitat monàrquica que tots dos mantenien.

Ahir hi vaig tornar després de la meva darrera vista , i em vaig retrobar amb una finca esplèndida que és una llàstima que sols s’obri al públic en general en la celebració de la Diada de la seva Mare de Déu, i en un reducte molt més reduït en alguna que altre ocasió per la celebració d’algun fet cultural.

M’agradaria moltíssim, que el Viver fos més argentoní, i d’una manera periòdica, per ex. una vegada al trimestre, obris les portes a la ciutadania amb la celebració, òbviament amb la correspondència municipal, d’actes culturals. Passejar pels jardins del Viver omple de serenor i cultura alhora que genera un estímul altament positiu de bones vibracions que positivitzen l’esperit i tendeixen a la bellesa, la cultura i l’art.

Ahir es va mostrar un cop més. Quan la gent passejava cívicament pels jardins, amb un respecte absolut amb l’entorn, mentre que un nombrós grup d’artistes plasmaven les belleses de cada recó, els sardanistes feien seva la ballada, i es podia gaudir d’un selecte grup d’escultures, tot amanit amb la música d’afeccionats més o menys qualificats, un sentia que la bellesa de l’entorn s’apoderava del seu interior i gaudia d’un racó ben proper, ple de sensibilitat i bellesa com costa trobar enlloc.

Per això us convido a que us apunteu la data per a l’any vinent, tot esperant que algun altre acte ens permeti gaudir abans i de nou d’un indret, molt especial pels argentonins , que seria magnífic tingués altres actes públics en el decurs de  l’any.

I acabem com ho fan els goigs en el seu honor:

Puig que sóu reverenciada

de tot aquest poble enter;

siau la nostra advocada,

Mare de Deu del Vivèr.

Que així sia.