Antoni Luis, després d’haver abandonat la direcció de
l’Associació Sant Lluc ha trobat nous temps per allò que més li agrada com ho és
la pràctica de l’art. Uns temps que li estan permeten entrar en una dinàmica
més joiosa i de divertimento, ben llunyà al seu passat de pintor
paisatgístic a l’estil del seu mestre i gran amic, Jordi Arenas.
Cada any a la Sant Lluc o en els punts de llibre o en el
15x15 , hem pogut anar veient les apostes que l’autor ens anava proposant,
algunes ben interessants com “Con Junts” , exposició d’aire “pop”
realitzada fa justament sis anys, en la
que , al meu entendre, és sens dubte la seva millor i més encertada aposta, o
“Políptic” que ens presentà ara fa tres anys, en la que dèiem “ estableix una
amable i esperançada simfonia constructiva i de color, que mereix sens dubte el
nostre aplaudiment”.
Ara , en el seu retorn expositiu, ens presenta en aquest “Tres” que ens ofereix de nou a Aparelladors, dues línies molt properes i continuistes al seu treball de “Políptic”, mentre que en l’altre cara ens ofereix un sèrie de retrats imaginaris en l’aire estètic de l’anterior “Con Junts”, tot en un conjunt destrament compaginat en la disparitat del global, confegint una mostra atractiva visualment i d’una amplíssima força cromàtica que crida l’atenció malgrat que al conjunt expositiu li manqui un element unitiu que el compagini, però el cert és que l’exposició és visualment atractiva i crida positivament l’atenció.
El millor està en l’evolució cromàtica i compositiva dels seus treballs purament geomètrics, ben
conjuntats i amb una encertada aposta cromàtica
que genera una dinàmica alegre i constructiva que en el cas de les
columnes és fàcil retrotraure’s a la visió d’uns gratacels cromàtics d’una
serena estilística i bellesa.
Al seu costat hi ha la sèrie de “retrats” realitzats en un estil que tendeix al pop, en els que cal mirar més enllà de l’aparença. Una estètica d’aire trencador limita la seva fredor per comunicar amb l’espectador. Finalment ens presenta un conjunt de peces de “pluja cromàtica” , les més parelles a la seva exposició anterior que serveixen per arrodonir la mostra.
Tres parts que formen una bastida ben organitzada en la que
Antoni Luis ens demostra que l’art és un tema de permanent evolució. Que
malament quan un cau i s’estanca en allò que tant bé coneix i no cerca nous
camins per conrear. Just el contrari de quan un s’embranca en la recerca de
nous camins per expressar de manera adient el seu ideari plàstic, que és el que
fa en aquesta ocasió l’Antoni Luis , amb
aquesta exposició que mereix la visita.
Tres. Antoni Luis
Del 26 de setembre al 26 d’Octubre de 2025
Sala del Col·legi d’Aparelladors. Mataró
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada