Aquestes obres que encapçalen aquest escrit i que corresponen a Mònica Vilert, Enric Punsola i el barceloní Luís Alberto Romero son les úniques de mèrit d’aquest trist i pobríssim Sant Lluc, o millor dit, La Col·lectiva, que s’ha inaugurat aquest vespre a la sala de la Fundació Iluro.
Essent benvolents hi podríem afegir
com a màxim una quinzena d’obres més, però és una evidència palmària per a
qualsevol que tingui el més mínim criteri artístic, que més de la meitat de la
col·lectiva pertany a autors de nivell afeccionat i no pas dels espavilats.
Si a més a més l’Organització dona
lloc de privilegi atorgant tota la sala principal a Verónica Aguilera, artista
mataronina que curiosament crec que no
ha participat mai en la sant Lluc , mentre s’oblida d’homenatjar a artistes mataronins
que si hi han participat en altres edicions i que per raons d‘edat interès o
salut no hi prendran part més, com per ex Ricard Jordà, Yago Vilamanyà, Rosa
Codina Esteva, Perecoll i altres, s’indica el nul interès de l’organització per
lligar amb l’art local de qualitat que passa absolutament de la mostra.
Però queda clar que una
organització incapaç de comptar el nombre d’edicions de l’acte que porta a terme, hauria d’abandonar la cura del mateix. Ells parlen de la 79 edició de la Sant Lluc,
quan sols s’han celebrat 64
col·lectives. Si es vol comptar des dels inicis, - que és fer trampa-, serien
80 edicions (1946 -2025), no 79 com ells indiquen. O sigui que no n’encerten ni una.
Com no encertarà el públic visitant la mostra a menys que sigui molt estricte en la selecció . He vist i fet crítica ,amb aquesta, de 51 edicions de la Sant Lluc. A bon segur que soc el que més Sant Llucs ha visitat de tota la ciutat, i he de dir que aquesta edició és de les cinc pitjors que un ha patit, per el que sols hi ha un únic consell per donar: Cal refer l’ideari i apostar i exigir qualitat. Si no es fa, la sant Lluc té ja dada de defunció i seria trist, molt trist.
O sigui que a l’organització
se li gira molta feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada