Passat el capítol 2 ,amb el Chillida Leku, de qui ja vàrem
fer lectura, arribem a un nou capítol centrat en la capital biscaïna de Bilbao
a on hi trobem en primer lloc el mític Museu Guggenheim.
Curiosament aquest mateix divendres el Museu ha inaugurat nova
exposició, conformada per les recents adquisicions per a la Col·lecció del
Museu, així com per les donacions rebudes de D.Daskalopoulos Collection, la
Fundación Al Held i el dipòsit a llarg termini de la col·lecció d’Inge
Rodenstok , el que enriqueix la seva minvada col·lecció d’importants artistes
amb l’entrada d’importants noms nous i amb la certesa de la permanència d’obres
a la col·lecció exposada.
Així als noms de Jean-Michel Basquiat, Yves Klein, Jeff
Koons, Antoni Tàpies, Cy Twombly ,Andy Warhol, Rothko, Richard Serra, Kiefer,
Koons, Chillida o Louise Bourgeois, entre d’altres que conformàvem el nucli
fort de la seva col·lecció s’hi afegeixen ara un gruix de noms importants que
ocuparà tota la tercera planta de l’edifici i donarà més importància a la minvada col·lecció del Museu i convidarà
per se a la visita, cosa que no succeïa fins ara ja que el continent privava
sobre el contingut i , com m’ha passat en diverses ocasions, que estant a la
ciutat no entrava al Museu per no estar interessat en l’exposició del moment i
em quedava gaudint de l’edifici i el seu entorn
físic i artístic.
El que si que és espectacular i mereix detinguda visita és l’edifici
que l’acull, ja que penso , com molts entusiastes de l'art, que l'edifici en si
està molt per sobre de les obres que formen part de la col·lecció del museu,
encara que amb les noves cessions, donacions i adquisicions va agafant un sentit més personal i propi que
no pas com fins ara que la col·lecció i les obres exposades estaven limitades
per la seva submissió a la central novayorquina.
El Museu Guggenheim de Bilbao és un museu d’art contemporani dissenyat
per l'arquitecte canadenc Frank O. Ghery situat al costat de la ria de Bilbao
en un entorn espectacular. El museu constituït per formes curvilínies i
retorçades, recobertes de pedra calcària, cortines de cristall i planxes de
titani. Té una superfície total de 24.000 m², dels quals 10.540 m² estan
reservats per a les exposicions, distribuïts en 19 galeries, sent el museu amb
més metres expositius de l'Estat.
Cert és
que el Museu es troba a Bilbao, quasi que per casualitat, ja que després de fracassar
la creació del mateix en indrets tan diversos com Salzburg, o Massachusetts, el Guggenheim va intentar aterrar a l’estat
espanyol i després de fracassar els seus contactes amb Madrid, Barcelona,
Sevilla i Santander va trobar gran acollida amb el govern del país basc que estava
en la recerca d’un element important per a dur a terme la recuperació de la ria
de Bilbao.
El museu en va ser l’eix generador i encara que hi va
haver-hi moments molt difícils, com per ex el tema del preu del titani que
recobreix com a pell, el magnífic “vaixell” en que va esdevenir l’aspecte
exterior del Museu , diguem que els diversos interessos varen conjugar
adequadament la partitura i el museu va ser inaugurat el 1997.
Entre les curiositats de l’edifici hi ha per destacar que
s’afirma no conté una sola superfície plana en tota l'estructura. Part de
l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques
de titani i per pedra calcària . L'edifici vist des del riu aparenta
tenir la forma d'un vaixell retent homenatge a la ciutat portuària en la qual
s'inscriu. Els seus panells brillants s'assemblen a les escates d'un peix
recordant-nos les influències de formes orgàniques presents en molts dels
treballs de Gehry. Vist des de dalt, l'edifici posseeix no obstant això la
forma d'una flor.
A més a més, la direcció del Museu ha sabut organitzar amb
peces importants i sorprenents l’entorn exterior del Museu convertint-lo en un
espai ciutadà important, i tant Puppy,
el gegantí cadell floral de Jeef Koons que es troba en la part d’entrada com la
gegantina aracnoide de Louise Bourgeoise
i altres obres que han estat exposades temporalment generen l’àmbit que dona més força encara al
Museu.
Un Museu d’obligadíssima visita per l’edifici, de gran
potència visual i un magnífic desenvolupament interior que crea de manera
adient i encertada els espais expositius, donant força a l’obra exposada .
Un Museu que cal visitar al menys una vegada , amb visites a
posteriori segons l’exposició temporal que aculli. Un Museu en el que l’estructura
t’endinsa en la modernitat creativa que defensa i ensenya. Un Museu per el que
paga l’anada artística a Bilbao, i més encara si ens acostem al proper Museo de
Bellas Artes de la que en parlarem el proper dia,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada