Aquest cap de setmana ens ha deixat en Joan
Pannon. D’avançada edat , fregant els 95 anys, ha mantingut fins el darrer
moment la seva personal passió cultural en espacial per el camp artístic, un
camp que conreà ell mateix en la façana paisatgística sota el mestratge de Joan
Grau, el gran pintor argentoní de la segona meitat del segle passat.
A mitjans d’octubre joiosament vàrem compartir
la inauguració de la primera exposició del “FONS D ‘ART JOAN PANNON. L
‘AIXERNADOR. ARGENTONA” que es celebrà a la sala d’Argentona . No va poder
acudir a la visita comentada que vàrem celebrar just abans de Nadal però sí que
la va poder seguir des de casa amb la filmació de la mateixa que va realitzar
el seu fill i per la qual vaig rebre la seva felicitació plena de joia i
felicitat.
Ara, quan li hem donat el darrer adeu, que ha
arribat quan ell se sentia ja satisfet i amb la feina acabada, és l’hora i
moment d’agrair-li públicament la seva tenacitat i lluita constant i permanent per l’art i la
cultura, especialment en la seva faceta
de promotor, gestor i ànima màter de l’Aixernador.
Va ser aquest un centre cultural que es trobava
al carrer Gran d’Argentona, quasi just davant l’Ajuntament. Tal i com vaig dir
en l’escrit de presentació del llibre que el mateix Pannon va editar per
reivindicar el pes cultural de l’Aixernador, aquest va significar la
possibilitat d’exposar seriosament als artistes locals i de donar l’oportunitat
als joves i emergents creadors mataronins i comarcals que no tenien altre lloc
per exposar.
| Obra de J. Pannon, de la meva col·lecció |
Així va ser el lloc on es va poder contrastar la
capacitat i vàlua de grans artistes forans com Vila Arrufat, Vila Grau, Garcia
Vilella, Carles Planell, Manuel Angeles Ortiz, Carme Rovira, Todó, Abelló i
altres, amb el record d’artistes històrics com Rafel Estrany, Ricard Opisso, Sixte Albertí i Lluís
Bonet Garí. Mostrant al seu costat el treball dels millors artistes de la
comarca com Alcoy, Rovira Brull, Parés de Mataró, Perecoll , Novellas o Jordà i
dels joves que apareixien emergents com Jordi Cuyàs, Domènec, J. Mª Codina,M.Vilert, Lleonart,
Vilamanyà,i molts més.Tot això sense oblidar als artistes locals com Josep Tur, Amador,
Josep Serra i Joan Grau. Alhora que potenciava les exposicions amb carpetes
artístiques com “Propostes” dirigida per J.M. Calleja o “La pell de Brau” de
salvador Espriu il·lustrada per Raúl Capitani, o “Totes les guerers son una
guerra” de Fancesc Rodon amb il·lustracions de Rovira Brull.
Aquest escollit grup de noms és per se
demostratiu de la gran tasca divulgativa de l’Aixernador , paper que
s’engrandeix quan hi afegim les activitats poètiques, literàries , polítiques i
culturals que conformen un tot impressionant que sense la fe i la direcció de
Joan Pannon no hauria estat possible.
Per això, en el moment de la seva
desaparició he volgut singularitzar-les
per mostrar clarament la seva amplitud de mires i la seva generositat cultural
realitzada sempre amb la col·laboració de molta gent a la que ell sabia seduir i
enganxar a la seva lluita.
Avui en els moments de l’adeu definitiu just
és que reconeixem públicament aquella tasca , moltes vegades callada i
silenciosa, que al final va poder convertir en realitat amb la donació de la
seva col·lecció a l’ Ajuntament d’Argentona , i amb la primera exposició de la
mateixa, fet que l’emocionà i ens emocionà a tots , el dia de la inauguració als
espais de la Sala.
Gràcies Joan per el teu fer i per la teva
generositat, per l’exemple d’argentonisme que sempre has sabut donar. Gràcies per
la teva lliçó de constància i perseverança en aconseguir els objectius.
Joan, que el camí et sigui lleu i plaent. Et
recordarem sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada