La sala d’Aparelladors , espai expositiu de la
Sant Lluc està perdent el nivell assolit després de llargs anys. El canvi de
directiva implicava una saba nova que havia de provocar una renovació en l’exposat
que havia baixat una mica en els darrers anys, però ha estat justament el
contrari.
Després de la horrible temporada passada esperàvem
una reacció que recuperés el tremp perdut de l’espai . Així, després de la tradicional
exposició col·lectiva del 15X15 i la de Mònica Dixon, guanyadora d’una edició
de la Bienal Torre Garcia, esperàvem que l’espai havia recuperat el bon senderi
expositiu però no ha estat així i ara es presenta l’exposició de Joan Albiol
García “STAub” (Tarragona 1959), un dels seleccionats en la biennal de fa dos
anys i que per el que podem veure avui en aquesta exposició el seu treball no
assoleix el mínim que ha d’exigir una sala amb pedigrí per exposar en els seus espais.
El presentat avui és un variat refregit estilístic
de l’obra que va ser seleccionada en l’edició de 2024 de la Biennal Torres García,
i avui queda clar que si bé una obra aïllada en el poti poti d’una biennal pot
cridar l’atenció per ser diferent a la resta , en el moment en que obligues a l’autor
a realitzar una exposició, la baralla cau per terra i es desmunta per la manca
més absoluta d’un criteri compositiu i artístic que mostri el llenguatge
plàstic de l’autor i les seves intencions, i esdevé una disbauxa compositiva sense
cap mena de lligam estilístic i estètic , donant clarament a entendre la manca de
força creativa de l’autor i converteix el global de l’exposició en una desfeta total.
Quan intentàvem entendre el sentit creatiu de
l’autor, vàrem entrar a la xarxa per visionar altres obres i altres mirades i opinar amb més criteri , el cert és que vàrem trobar molt poca cosa, però entre el que vàrem trobar, en primer
lloc va ser la plana de Staup, una prestigiosa marca coneguda principalment pel
seu parament de cuina d'alta qualitat en ferro colat i ceràmica. Passejar-se
per els seus objectes a la xarxa va ser molt més plaent que fer-ho per l’exposició
que sota el títol “Dislèctic- cromàtic” ens presenta aquest autor a
Aparelladors.
Un títol perfectament adient ja que sols des de
l’anomalia es pot gaudir d’aquesta
mostra que marca una nova relliscada en la trajectòria actual de la sala. Cal
millorar la programació de manera urgent.
“Dislèctic – cromàtic” . STAup
Sala d’Aparelladors. Mataró
Del 6 de març al 5 d’abril de 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada