No podem acabar el seguit d’articles que ens
ha merescut aquesta edició de la Biennal Torres Garcia sense fer esment d’un fet que no ha merescut
ni una nota al marge en els comentaris que ha produït la Biennal, com va ser l’excepcional
defensa de l’art i els artistes que va realitzar el guanyador Antoni Forcada en
ser entrevistat públicament per en Pep Andreu, tal i com es fa habitualment en
l’acte de lliurament de premis.
Forcada que és arquitecte tècnic i ha combinat sempre la
seva activitat professional amb la pràctica artística, és un veterà creador ,- nascut el 1950-, que ara sembla assolir el seu
màxim nivell amb exposicions com l’actual a Can Mario, de la Fundació Vila
Casas a Palafrugell, ha pres part en col·lectives, com exposicions individuals a diferents museus i espais públics com ara la Fundació Joan
Miró de Barcelona. És a dir és un artista amb currículum suficient com per que
pugui parlar amb claredat.
En el moment de la típica i tòpica entrevista
que es te amb el guanyador de la Biennal, Forcada va trencar l’habitual
formalitat del guanyador, per llençar una llarga i justa reivindicació de l’art
i dels artistes per l’habitual menysteniment que reben de les institucions que
s’apunten per actes com aquell, però que ni recolzen mai l’art i la cultura i
molt menys li donen el més mínim ajut. Que llueixen de la cultura però sense
respondre mai a les seves necessitats.
Unes reflexions que van ser unànimement aplaudides
intensament pel gruix d’artistes que es trobaven a la sala. Unes reflexions que
van voler ser contestades per l’alcalde Bote i la consellera Romero, sense el
més mínim èxit, per la contundència i realitat del que va dir l’autor.
Un alcalde que hem de recordar ha tancat Can Palauet,
donant l’espai a l’Arxiu comarcal; que ha contractat com a directora del Museu
a Anna Capella, contradient el que just
una setmana abans havia afirmat el seu regidor de Cultura, per un llavors Xesco
Gomar, el que ha provocat que no hi hagi art al Museu i tan sols dues exposicions
a l’any a Ca l’Arenas; que ha llençat la gran història artística de la Fundació Iluro, substituta de la Caixa Laietana,
eliminant l’art de les dues plantes superiors i presentant una sola exposició anyal pròpia en la sala inferior.
I que dir de la Consellera d’Economia de la Generalitat,
que va “robar” l’espai dedicat a l’art a can Minguell, quan era regidora a Mataró
per destinar-lo a l’audiovisual , quan fins i tot algun artista, (per ex. Jaume
Simon) ja havia signat el contracte del seu espai.
Dos exemples perfectes dels polítics que llueixen
d’amor per l’Art, quan en realitat s’han
dedicat a enfonsar-lo amb les decisions que han pres quan manaven.
Per això i per la contundència, claredat i
visió de la realitat de l’art actual en la seva relació avui en dia amb les
Institucions, n’hem volgut fer esment, tot donant-li el nostre agraïment per la
seva claredat i potència intel·lectual que sens cap mena de dubtes es parella
amb la claredat i potència de la seva obra plàstica.
Moltes felicitats Sr. Forcada i com no,
moltíssimes gràcies per la seva magistral lliçó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada