Arribat ja setembre i vist que enguany sembla que l’activitat artística té ganes de començar
amb força i aquet divendres ja tenim dues inauguracions amb sabó rpersonal d’interès
, com ho son per un costat la de Catherine
Lorton que presenta la seva mostra “Sinestèsica. Poesia del Color” al Museu de Llavaneres
i per l’altre a Ca l’Antiga es presenta la mostra “Artkitektura” amb la
participació de Felip Pich-Aguilera, Teresa Batlle, Rosa Aguiló, Glòria Badosa,
Mima Sant, Manuel Ortega, Maurice Brandts i Manuel Serra. Unes exposicions que
obriran amb cert nivell la temporada, i que esperem segui el preludi d’una
activitat constant i ben qualificada per els nostres entorns.
Això fa que us vulgui parlar de quatre
exposicions que he visitat aquest estiu a
València i que paguen la pena i mereixen prou atenció. A més la seva proximitat
fa que es puguin visitar amb molta facilitat. Son la d’Anselm Kiefer al Centre
d’Art Hortensia Herrero i les de “Compromís amb l’Art , De Miró a Barceló” , “Gustavo
Torner. La harmonia secreta del Pensament” , actualment encara actives i “Tàpies.
Última dècada (2002 – 2012)" , mostra que acabà aquest cap de setmana, totes elles
a la Fundación Bancaja. Unes exposicions d’alta qualitat que mereixen detallada
visita.
El centre d’art Hortensia Herrero, esposa del
propietari de Mercadona y gran afeccionada a l’art, es troba en un antic palau
d’estil barroc del segle XVII i reuneix obres d’artistes de renom nacional i
internacional. Algunes de les quals han estat creades específicament per a l’espai.
Es tracta d’un enclavament en el que es pot veure
i gaudir del passat de la ciutat en diferents èpoques ja que durant el procés d’adequació
de l’espai es van trobar nombrosos restes arqueològics que han quedat integrats
en el recorregut museístic.
En el laberíntic trajecte expositiu, podem
gaudir d’obres de la col·lecció privada amb nom tan importants com Alfaro, Barceló,
Baselitz, el portuguès / mataroní Carlos Bunga, Calder, Chillida , Dubuffet,
Genovés, Hockney, Cristina Iglesias, Anish Kapoor, Kiefer, Miro, Miguel Navarro,
Plensa, Saura, Scully, Tàpies, Uslé o Manolo Valdés i d’altres. Tots ells amb
una presencia d’obra triada pel gust de la compradora, és a dir en la vesant
més suau i decorativa dels artistes, defugint d’obres cridaneres en el fons i
en la forma.
Però la nostra visita, no sols estava en el
desig de gaudir de la col·lecció del Museu , ans també poder fer-ho del treball
d’Anselm Kiefer que sols havia exposat el 2007 al Guggenheim de Bilbao i que
ben aviat, el proper mes d’Octubre podrem gaudir a la Pedrera.
Kiefer és un dels artistes importants del
moment. Nascut durant els últims mesos de la Segona Guerra Mundial, el treball
de Kiefer serveix per executar una profunda reflexió sobre la identitat i la
història de la postguerra d’Alemanya, lluitant amb la mitologia nacional del
Tercer Reich. En aquesta complexa equació l’artista fusiona art i literatura,
pintura i escultura, abordant així els complexos esdeveniments de la història i
les epopeies ancestrals de la vida, la mort i el cosmos.
L’obra de Kiefer inclou pintures, vitrines,
instal·lacions, llibres d’artista i una varietat d’obres en paper com dibuixos,
aquarel·les, collages i fotografies intervingudes, encara que aquí trobem essencialment
pintura, en la que empra al costat dels materials pictòrics habituals, d’altres
tan variats com el plom, el ciment, el vidre, peces de tela, arrels d’arbres o
llibres cremats.
En la mostra, per un costat hi trobem la seva
cara més amable, reflectida en les obres propietat de la mestressa de l’espai,
al costat d’un petit gruix d’obres de l’autor en les que esclata amb tot el seu esplendor i
potencia. Especialment, amb l’obra estrella de la mostra que encongeix l’ànima
i emociona a qualsevol persona com ho és l’obra “Danae”, un treball de més de
tretze metres de llarg per uns tres d’alçada. En ella reprodueix l’interior de
l’aeroport de Tempelhof de Berlín , fent referència alhora al mite de Danae, aquí el seu pare la va tancar en una torre per
temor a un oracle segons el qual un net seu el mataria, però Zeus va entrar en
la seua cel·la transformat en una pluja d'or.
Aquesta peça que sols havia estat exposada a
New York i que ara ho fa per primera vegada a Europa, paga per si sola la
visita i el pertinent viatge.
A més, les obres no estan penjades en una sola
sala o en algun espai gran que n’agrupés a varies, el que permetria una visió més
global, sinó que estan distribuïdes en els diferents espais de la caòtica distribució del
palau, en el que es poden gaudir d’obres de dels artistes que conformen la
col·lecció, peces que no sorprenen en la majoria, ja que aposten per la cara
més dolça del creador, cosa que crec que és un absolut error ja que malgrat la
qualitat que atresoren n’hem vistes de molt millor i a més , la magnificència
del treball de Kiefer les empetiteix davant l’aclaparador llenguatge visual de l’artista
alemany que respon amb alta qualitat, l’aposta que la mestressa Hortensia Herrero,
ha fet per ell.
Mostra de molt recomanable visita i en cas de
no poder ser possible, cal començar a preparar la visita a La Pedrera quan hi
aterri el 2 d’Octubre . Una exposició que segons la pròpia web de La Pedrera oferirà “una aproximació concentrada i
significativa al seu univers conceptual a partir d’una selecció d’una
quarantena d’obres procedents de la col·lecció privada de Hans Grothe, una de
les més importants dedicades a l’artista, complementada amb peces d’altres col·leccions
privades.
A través d’un recorregut intens i acurat, la
mostra revela la complexitat simbòlica i material de la producció de Kiefer,
tot posant en relleu la coherència d’un projecte artístic que es desplega en
múltiples formes i suports, pintura, escultura, instal·lació, fotografia i
llibre d’artista. «La vida secreta de les plantes. Anselm Kiefer a la
Col·lecció Grothe» convida a endinsar-se en una reflexió profunda sobre la
memòria, la matèria i el coneixement
Una exposició que obviament no ens perderem.












