CARA I CREU. IMMA BANET / RENÉ JEAN AMBA

 

 La pandèmia també ha produït una limitació quasi absoluta d’autors novells i/o afeccionats presentant les seves obres. Amb la restauració i centres cívics i socials tancats,  aquests creadors s’han trobat orfes de llocs on presentar els seus treballs. Aquest dies però a  Mataró , i en espais oficials, dos d’aquests afeccionats  amb possibles han pogut fer el salt i trencarà questa barrera. Son Imma Banet que exposa  al casal Aliança i el camerunès René Jean Amba que ho fa a l’espai capgròs. Dos artistes que podríen ser parells i en realitat son les cares oposades.

Imma Banet és una afeccionada que va arribar fa anys al món de l’art empesa per una afecció total. Limitada en conceptes i realitzacions va entendre perfectament que si no volia quedar-se en el fàcil afalac de família, amics i veïns havia d’esforçar-se molt per progressar. I això ha estat sant i senya de tot el seu caminar. Treballar i aprendre . Així s’ha llaurat un espai en el món de l’art afeccionat com ho demostra el seu èxit en les més diverses fires d’art el carrer que es realitzen arreu del país. Circumstància per la que cal felicitar-la efusivament.

No és el  mateix cas el del camerunès René Jean Amba, arribat a Argentona després d’un èpic periple com a refugiat que el va portar per diversos països. Titulat en belles arts per el seu país, Amba podria aportar un sentit ètnic i social al seu treball, però en canvi la seva pintura és absolutament anecdòtica caient en l’àmbit que podríem considerar lúdic o turístic de tants i tants artesans africans que podem veure en mercats de carrer.

Curiosament mentre Banet treballa incansablement per millorar el seu fer, no sembla ser aquest el tarannà de l’artista africà. Vàrem conèixer el seu fer a Argentona i d’ençà llavors la repetició ha estat constant en totes les seves aparicions, sense cap novetat ni conceptual, ni real ja que les mateixes obres es repeteixen exposició rere exposició, el que pot denotar o una manca de capacitat creativa o generativa, i sigui la que sigui, el resultat segueix essent absolutament mediocre, amb la única salvedat de les peces escultòriques que ara presenta a l’espi capgròs i que és l’únic salvable de la seva creació i que hauria de ser un punt d’ancoratge per sortir de l’atzucac de la seva pintura , en la que és molt difícil trobar un punt d’esperança.

Quan començava com a  crític em van ensenyar que un comentari havia de ser positiu si un observava una millora al respecte de l’anterior exposició i negativa si succeïa el contrari. Per tant dit enlaire per l’esforç i l’evident millora de Banet i índex avall per la indolència d’Amba que cap futur ens proposa.

 

BROGIT

Una de les primeres lliçons que vaig rebre en això de fer una crítica d’art , va ser que davant tota exposició calia prendre dues perspectives. Essencialment calia fer una valoració absoluta del presentat , però si existia coneixement previ de l’autor , era imprescindible que aquesta anés acompanyada d’un altra de relativa en relació a l’evolució positiva o negativa del mateix. Dues perspectives que no tenien per que coincidir, ja que una bona exposició de caire global, podria ser considerada com menys positiva si significava una minva de qualitat en el treball de l’artista i també podia succeir justament el contrari. Aquests pensaments m’han vingut a la ment en el moment de jutjar el treball de Imma Banet que celebra en aquests dies a Gal-Art el que és el seu veritable debut expositiu a la seva ciutat.

Imma Banet és una de tants pintors que fonamentats en una afició fora de mides i un desig d’avançar si fa no fa parell, segueix amb empentes i rodolons el seu caminar , en el que de manera sincopada apareixen encerts i desencerts sense que aquests responguin a una desviació del camí, i sí a conseqüència de que en la seva pintura el cor va per davant del cervell i els impulsos dirigeixen l’obra cap a camins que l’afavoreixen o no, confegint així un conjunt en el que cohabiten peces que s’aguanten i podrien indicar camins a seguir , amb d’altres de tan poc nivell que semblen portar-nos a terrabastalls de difícil digestió.

Banet practica un paisatgisme a l’ús en el que defuig de tota complicació explicant-se tal com raja , en una estètica clarament impressionista , d’aquells que van a la recerca d’una plasticitat amable i lluny de qualsevol reflexió, consideració o problemàtica. Ho fa amb uns fonaments justets per el que pretén , el que li provoca , tal i com dèiem , un seguit d’encerts i desencerts . Els primers els aconsegueix quan practica una pintura més lliure , més allunyada del desig de perfecció i realisme , mentre que quan vol ser estricte en una paramètrica formal és quan l’obra decau ja que encara li manquen els coneixements precisos per solucionar els problemes que ella mateix es presenta en la seva espontaneïtat.

Amb aquestes consideracions queda clar que el conjunt presentat per Banet es mou encara en l’escala de l’afeccionat de nivell alt , però sense assolir els caràcters suficients per moure’s amb solvència en el camp de la pintura essencialment comercial. Però aquest apunt negatiu s’ha de contraposar en el fet de que Banet ha avançat força en els darrers temps. Res tenen a veure les obres avui presentades amb d’altres que li havíem vist en col•lectives i presències diverses. Existeix dons un signe positiu en el que cal continuar . Per fer-ho però, Banet precisa de frenar els seus impulsos i realitzar una pintura , no més reflexiva , però si mes “pensada”. Ha de depurar temes , - alguns li son absolutament incòmodes -, s’ha de pensar molt més l’obra abans d’executar-la , i sense perdre frescor ha de composar amb llibertat , que és allà on té els seus punts més valorables, com clarament demostra en algunes de les peces que presenta en aquesta mostra a Gal-Art que significa la seva entrada seriosa en el camp expositiu local.

Potser sense donar-se compte , la mateixa autora ja ho veia quan va escollir “Brogit” com a títol de l’exposició. Segons el diccionari “brogit” és la successió confusa de sorolls. Així és la seva exposició. Ara per seguir millorant Banet n’ha de fer una adient depuració.

“Brogit”. Imma Banet
Del 22 d’Octubre al 13 de Novembre de 2010

 Escrita amb la música de Larry Coryell com a teló de fons