CARA I CREU. IMMA BANET / RENÉ JEAN AMBA

 

 La pandèmia també ha produït una limitació quasi absoluta d’autors novells i/o afeccionats presentant les seves obres. Amb la restauració i centres cívics i socials tancats,  aquests creadors s’han trobat orfes de llocs on presentar els seus treballs. Aquest dies però a  Mataró , i en espais oficials, dos d’aquests afeccionats  amb possibles han pogut fer el salt i trencarà questa barrera. Son Imma Banet que exposa  al casal Aliança i el camerunès René Jean Amba que ho fa a l’espai capgròs. Dos artistes que podríen ser parells i en realitat son les cares oposades.

Imma Banet és una afeccionada que va arribar fa anys al món de l’art empesa per una afecció total. Limitada en conceptes i realitzacions va entendre perfectament que si no volia quedar-se en el fàcil afalac de família, amics i veïns havia d’esforçar-se molt per progressar. I això ha estat sant i senya de tot el seu caminar. Treballar i aprendre . Així s’ha llaurat un espai en el món de l’art afeccionat com ho demostra el seu èxit en les més diverses fires d’art el carrer que es realitzen arreu del país. Circumstància per la que cal felicitar-la efusivament.

No és el  mateix cas el del camerunès René Jean Amba, arribat a Argentona després d’un èpic periple com a refugiat que el va portar per diversos països. Titulat en belles arts per el seu país, Amba podria aportar un sentit ètnic i social al seu treball, però en canvi la seva pintura és absolutament anecdòtica caient en l’àmbit que podríem considerar lúdic o turístic de tants i tants artesans africans que podem veure en mercats de carrer.

Curiosament mentre Banet treballa incansablement per millorar el seu fer, no sembla ser aquest el tarannà de l’artista africà. Vàrem conèixer el seu fer a Argentona i d’ençà llavors la repetició ha estat constant en totes les seves aparicions, sense cap novetat ni conceptual, ni real ja que les mateixes obres es repeteixen exposició rere exposició, el que pot denotar o una manca de capacitat creativa o generativa, i sigui la que sigui, el resultat segueix essent absolutament mediocre, amb la única salvedat de les peces escultòriques que ara presenta a l’espi capgròs i que és l’únic salvable de la seva creació i que hauria de ser un punt d’ancoratge per sortir de l’atzucac de la seva pintura , en la que és molt difícil trobar un punt d’esperança.

Quan començava com a  crític em van ensenyar que un comentari havia de ser positiu si un observava una millora al respecte de l’anterior exposició i negativa si succeïa el contrari. Per tant dit enlaire per l’esforç i l’evident millora de Banet i índex avall per la indolència d’Amba que cap futur ens proposa.