dissabte, de febrer 06, 2021

COL·LECCIÓ BASSAT . ANYS 90 (II). SOREPRESES

 



 Dèiem en l’anterior post que una de les característiques de la Col·lecció Bassat està en l’eclecticisme i en la capacitat de sorprendre amb obres “especials” de certs autors. Així com  en anteriors capítols, hem pogut gaudir d’una escultura de Leger, un cotxe pintat per Guinovart o una escultura “plana” de Chillida entre moltes altres sorpreses. La col·lecció Bassat no està sotmesa a la tirania del mercat i de la competència, com en el cas de molts museus, i depèn essencialment del bon ull clínic del duet Bassat / Núria Poch que saben buscar l’obra més adient per complementar la col·lecció alhora que marqui un tret diferencial.



I en aquest capítol es repeteix la història Així ens trobem amb un munt de sorpreses d’artistes menys coneguts de la mass mèdia que ens ofereixen obres exquisides i de gran qualitat. Son els cassos de Manuel Álvarez amb la seva minimalista ”montera” un prodigi d’equilibri, sensibilitat i creació de misteri;  La sensibilitat poètica del mallorquí Joan Bennàssar que exposà allà els començaments dels 80 a Tertre, en una exposició que podia haver estat històrica, amb Broto, Xavier Grau, Monreal i Comabella, i un sisè artista que es va caure de la llista uns dies abans, per obligacions contractuals amb el seu nou mànager. El seu nom Miquel Barceló.



O el geometrisme volumètric  constructivista de Caruncho que ens retrotrau a certes obres de Subirachs. I això per no remarcar l’abstracció de caire espiritual d’Elvira Fustero protagonista del X aniversari de la galeria Tertre presentada per  Guillem Viladot que qualificava la seva obra com la de la lírica de la sorpresa i que ara i aquí es confirma com una de les grans artistes desconegudes que reclama el seu lloc en l’elit de l’art.



I que cal dir de Carlos Martín “ Maño”   de qui havíem tingut coneixement escultòric en altres capítols d’aquesta col·lecció i que ara ens sorprèn amb uns retrats figuratius però d’essència baconiana que ens interroguen a primera vista.



Al seu costat cal remarcar unes “incorporacions” importants com és el cas de Pepe Novellas, feliçment ingressat a la col·lecció i a més amb una obra cabdal en la seva eclosió artística com és “Laura al jardí”, obra intimista plena d’iconografia personal , a la que acompanyen altres dues ben representatives del moment. Victor Pedra, artista habitual de Galeries Dalmau, i per tant seguidor de les avantguardes històriques , com s’evidencia en els vibrants grups escultòrics que presenta.



Per no parlar dels més desconeguts Gino Rubert, fill del filòsof Rubert de Ventós, molt lligat a l’estètica popular mexicana d’on és nadiu. Desconegut del públic   encara que obres seves estiguin a moltes biblioteques particulars, ja que és l’Il·lustrador de les portades dels llibres de la sèrie Millenium; Manuel Rubiales amb els seus conjunts escultòrics, lúdics en l’aparença però de gran força social interior o l’italià Francesco Volsi amb aquests interiors geomètrics inanimats que agafen vida pròpia com és en el cas d’ara amb la incorporació extra corpòria  de la cadira protagonista.



 Un conjunt de grates sorpreses que motiven encara més la visita a la nau gaudí per gaudir, i valgui més que mai el joc de paraules , d’aquest espectacular nou capítol de la Col·lecció Bassat.

 

Cap comentari: