REUNIÓ

Aquesta dos darrers dies he assistit , tal i com toca , a les reunions de començament escolar de les meves filles. Dilluns però, vaig assistir a un fet quasi excepcional, una reunió de començament de curs veritablement excel·lent. Ben feta, ben desenvolupada, atractiva, amb interès, que no es va fer llarga, en la que hom va sentir-se integrat. ( Felicitats equip de Batxillerat del GEM)
I vull remarcar-ho ja que lamentablement ( i que no se m’enfadi la família ja que tota la part femenina de la mateixa es mou en el camp de l’ensenyament ) la gran majoria d’aquestes reunions són tan feixugues com mal aprofitades.
Comprenc perfectament que en moments com aquestos en que existeix un cert distanciament entre els pares i l’escola. Quan els pares massa vegades sembla havem abdicat de part de la nostra tasca i deixem en mans de l’escola el fet d’ensenyar, formar i educar als nostres filles, la família educativa en el moment en que té davant seu a la majoria de pares ( sabedora també que serà l’única vegada que succeirà) , intenta abocar el màxim de conceptes, criteris, modus d’actuació....etc.
Però no acabo d’entendre que els mestres que han de comunicar amb els alumnes per transmetre coneixements , tinguin tantes mancances comunicatives, i que el resultat sigui generalment tan desencisador que no convidi a assistir a altres trobades. D’entre els múltiples cursos de formació continuada , potser convindria algun curs d’organització de reunions. Ho agrairíem tots i a bon segur seria ben efectiu.