CULPABLE JO?, i UN BE

Ahir vaig ser un dels milers de persones que vaig caure en el caos en que es convertí la ciutat de Barcelona a causa de la gran nevada , i a més vaig ser dels que podem dir , va tenir sort. Era d’aquells que esperava pacientment el meu “bus” de quarts de cinc mentre anava nevant de manera constant però sense cuallar quan de cop i volta ens varem trobar amb una nevada digne d’estació d’esquí de primera i tot va anar enfarinant-se i pujant de grau.
Dic que vaig tenir sort ja que el meu viatge de menys de mitja hora es va convertir en un de quasi tres , però jo, i tots els que anàvem en l’atapeït bus , varem copsar de manera directe l’excepcionalitat del fer , i ens varem quedar en aquell “ i que hi farem” tan nostrat.

En arribar a casa el run run comença a variar. Escoltes les notícies i comences a veure que algunes coses s’han fet malament ( cadenes a la Trinitat , com no sigui una performance en record de la vella presó de dones ? ). I acabes de veure el desgavell quan passades les nou del vespre agafes de nou el camí de Barcelona , - ben preparat per a qualsevol emergència -, ja que justament aquell vespre i a quarts de dotze, la teva filla torna a casa del viatge de fi de carrera i cal anar a buscar-la a l’aeroport. Dons bé. mai havia tingut un viatge tan fàcil per arribar a l’estrenada T-1. Ni una ànima. Carretera lliure i en menys d’una hora , a l’aeroport. Tota la disbauxa desfeta com un sucre en el cafè.

Circumstàncies dela vida, o de la meteorologia , ves a saber. Tranquil del tot fins aquesta tarda quan el sr. Hereu es despenja i diuen que la culpa de quasi tot és dels que estudiem i treballem a Barcelona que el que hauríem d’haver fet és quedar-nos a casa i no provocar el daltabaix. Quins collons.

El cert és que no penso malgastar ni un sol esforç, per petit que sigui, per contestar a aquest xitxarel•lo que ben aviat tindrà l’honor de ser el primer socialista en perdre l’Alcaldia de Barcelona , amb el suport del magnífic i mai tan lloable aparell del partit , que va tenir el gran honor de pensar que fora de servir per ser un acudit del Polònia , Hereu podia servir per quelcom més.

Però hi ha qui és capaç de superar la seva caricatura. Hereu n’és un d’ells. I pensar que vol organitzar unes Olimpíades d’Hivern?. Ahir en va tenir la millor resposta al seu acudit.

Però fora d’això, i de molt més. Sr Hereu. Jo culpable?, i un be!

TRES ROQUES

Fa uns dies vaig publicar un post en el que aprofitant el sentit del comentari feia un toc al el projecte formatiu de Tres Roques , una de les grans apostes juntament amb l’Escola de Música, d’aquesta legislatura.

En Gustavo Herraiz , home al que aprecio i al que conec d’ençà la seva primera experiència artística que va celebrar en un Sant Jordi de fa molts anys en l’espai de l’antiga sala Mímesis ( d’en Perecoll i Ramon Tapias ), i al que a bon segur varem assistir ben pocs .
Doncs bé , en Gustavo Herraiz en un gest que l’enalteix com amic ( és amic personal i company d’activitats empresarials amb Joan Chaves, director de Tres Roques , tant a l’Arcàdia com de la cooperativa d’organitzacions culturals posterior) , salta en defensa del projecte , en un fet que repeteixo l’enalteix com amic però no el deixa del tot ben parat com analista polític cultural, que és el que sembla ser és el seu desig en aquests moments , com assessor responsable del tema cultura en el PSC local. Però ja que havíem dit que caldria parlar de Tres Roques , potser és el moment de fer-ho.

Tres Roques és juntament amb l’Escola de Música els grans projectes formatius / culturals d’aquesta legislatura. Uns projectes però que mantenen uns fonaments ben diferents,
Mentre l’escola de Música parteix d’un crit general i parteix d’un gran nombre de practicants teòrics que responen de manera massiva a un projecte professional que sorgeix de la mà de la Diputació i amb una direcció de concepte i de fet , amb reconegut i exitòs criteri , Tres Roques és un projecte que en canvi, apareix en la broma , es sustenta en el somni d’una Casa Elizalde a la mataronina , s’estableix en mans d’aquest sentit pijo / progre de l’esperit que domina la secció local d’IC i es recolza en l’amiguisme en la seva direcció.

Tots aquests elements que ni son bons ni dolents , i que sols es poden jutjar en l’eficàcia dels seus resultats, s’estavellen tan sols passar tres trimestres de la seva arrencada i per raons tan evidents com simples.
En primer lloc la seva ubicació. Entén el govern , i de manera del tot encertada , que cal distribuir les peces de les que disposa a l’ample de tot el territori. Un centre cultural a Cerdanyola és per tant del tot adient. I no cal ni dir que hi estem d’acord. La llàstima és que Tres Roques està del tot amagada en el lloc més inhòspit de Cerdanyola Nord, amb tots els imputs com per no acudir-hi. Aparcament impossible. Dificultat d’accés per mitjans “naturals” ja que es troba al final de la pujada del Turó dels Salesians. Servei públic del tot deficient , amb un ratio espectacularment baix.

En segon lloc està el desconeixement de l’espai, degut en primer lloc a la pròpia novetat , i en segon a la patètica publicitació del mateix.
La demostració de l’errada és molt senzilla. Cal emprar el cercador i veure quantes vegades ha estat notícia Tres Roques en els portals digitals locals. Per estalviar feina he de dir que quatre vegades al capgros.com i set al portal del totmataró, comptant les notícies de la seva inauguració. És a dir, que les activitats al centre no han tingut cap ressò mediàtic i per tant la “importància” del centre no ha arribat a la possible gent interessada. Això per no fer un anàlisi personal entre els lectors d’aquest blog per veure “in mente” quin és el seu coneixement “real” del que es cou actualment a Tres Roques.

A més a més , la comunicació directa de Tres Roques ha estat lamentable. Els cartells són del pitjor de l’Ajuntament , que ja és dir. Mal girbats , poc atractius , plens de lletres i alhora gens explicatius i molt mal distribuïts.

Però pitjor és la informació individual. Els col•lectius res saben de les activitats. Per exemple, no fa pas massa la gent del Sant Lluc deien que mentre estan saturats d’informació de tot tipus que reben de tota mena de d’associacions , no tenen cap notificació dels apartats artístics de Tres Roques. I a nivell individual que hem de dir. Si un vol estar informat cal fer mil i una passes per arribar a descarregar el programa a la xarxa. Un programa que per cert s’edita però que és impossible saber a on va a parar , que deu ser ben lluny dels àmbits amb els que està relacionat el centre .

Però està clar que la mare dels ous està en la programació, i aquesta , recolzant-se en la realitat del tripartit municipal que traduït a la realitat és que cadascun dels partits fan els que li passa per l’engonal , amb l’assegurança del pacte que res tocarem si tu no toques el nostre , la gent d’IC aposta per la seva reflexió pijo/progre que domina a la ciutat i ens ofereix un ventall de programació d’entre la qual una gran majoria hauria de ser eliminada, ja que és d’un dubtós concepte formatiu , i més si és subvencionat en temps de crisi . mentre que per l’altra va per uns camins que en res pertoquen a un centre d’aquest tipus. Una programació que per cert no agrada gens a la resta de Govern , com manifesten en veu baixa i petit comité a poc de que surti el tema.

D’aquí venia la crítica a tres Roques. Cursos de tast de vins , de cervesa , tems d’horts urbans titelles de dit ( deu sessions naturalment) , o ninus de ganxet per més pedegree que li donem amb el nom de la cultura oriental que li correspon , no son de rebut i baixen el bon nivell que ofereixen un altra grapat que si responen a la realitat que hauria d'imperar en el centre.

Qure no, que anem malament. Un , com especialista , s’ha deturat en l’apartat artístic i es troba amb cursos d’iniciació a l’escultura , al col•lage , a l’aquarel•la. Teòricament res a dir , però anem a l'anàlisi pertinent.
En primer lloc caldria veure si aquests cursets son correctes. S’ha contactat amb la realitat artistica local?. Ja us puc dir que no
Son correctes els cursos i els professors?. Dels cursos no en sabem res , però sí dels professors. En el cas d’escultura el nom és de Xavier Dols i en els d’aquarel•les i parells son Rafel Griera i Regina Giménez. Saben els responsables de qui es tracta?.

Xavier Dols és un escultor que va d’un costat a l’altra. Els bons afeccionats recordaran la seva mediàtica mostra de retrats al Monjo. Ara en canvi es mou en els camins del disseny.
De Rafel Griera res adir , fora de que és un mestre octogenari del que tinc un dibuix ben a prop meu. De Regina Giménez , que per cert m’agrada i molt el desenvolupament del seu concepte de viatges del que tant ha copiat Cecilia Postiglioni, una de les apostes de Can Xalant , tampoc res a dir. O potser sí.

Cal que Dols faci ursos d’iniciació a l’escultura quan ben a prop tenim uns quants “mestres” molt superiors?. De Griera i Giménez , ens hem de quedar tan sols amb unes lliçons per aprenents?. No s’haurien d’aprofitar més?. I el que és més important , i la mare dels ous : Algú dels artistes i del món de l’art , saben que existeixen aquests cursos?.

I aquí potser està la gran veritat. Un sempre ha jutjat els espais de responsabilitat en raó de l’eficàcia o no del seu treball, i mai en funció de com ha aconseguit aquell lloc de responsabilitat. L’eficàcia ha estat , i espero que molt de temps , element clau de judici.
I amb aquesta aposta , Tres Roques i el seu responsable, suspèn de manera absoluta i sense perdó posible,I que ningú ens enganyi amb xifres de mal pagador, Julio Iglesias és a bon segur el cantant en espanyol que ha venut més discos , i mai ningú en el seu senderi podrà dir que és el millor cantant espanyol.

Aquí és , en paral•lelisme, el mateix cas. Tres Roques va camí de ser un centre cívic , o d’associació de veïns , de segon ordre , molt llunyà al seu veritable paper, i molts som els que tenim ben clar qui és el responsable del desgavell.
Que el salvin o no, serà qüestió d’amiguisme, de partit , o de no voler la veure la veritat. Aquella que marca camins equivocats i responsabilitats ben clares. Tant , que ni sota l’aixopluc de l’amistat es poden resguardar.

Veritat , Gustau ?.