REFLEXIONS

Sota el títol de “Després de la crisi, documents per al segle XXI" , l’Agàpit Borràs torna a l’activitat expositiva tot presentant els seus darrers treballs a la sala d’exposicions del Col•legi d’Aparelladors.

Agàpit Borràs és tan abastament conegut per la seva tasca professional d’arquitecte , urbanista , coneixedor i defensor del territori i del seu patrimoni en totes les vessants , com poc conegut per la seva faceta de creador artístic malgrat que porta una bona carrera a les seves esquenes amb exposicions a mil i un indrets , i d’entre ells Mataró on fa uns anys va omplir “ d’arquifactes” el Museu de la ciutat.

Ara Borràs renova la seva aposta creativa amb una vintena de peces en les que movent-se pels camins de la instal•lació, la poesia visual , el conceptualisme i la des contextualització dels objectes presenta unes afinades reflexions personals al voltant de la realitat del món que ens envolta i de les macro circumstàncies que dominen la nostra existència.

Agàpit Borràs sembla voler tornar als seus orígens familiars relacionats amb el camp de la joguina, tot creant unes noves joguines mentals en les que al seu enginy natural de pensament , s’afegeix l’habilitat manipuladora , compositiva i tècnica per presentar uns treballs d’arrel brossiana , en els que res és el que sembla i tot és justament allò que ens sembla.

La vintena de peces presentades serveixen per oferir un variat ventall que va de la contundent defensa del territori natural amb unes interessants instal•lacions que ens ofereixen el seu pensament , compartit per molts , al voltant de la destrossa que significa l’abús de les instal•lacions esportives dedicades a esports com l’esquí o el golf , fins a la ductilitat poètica de peces que sota l’aparent simplicitat amaguen una càrrega crítica digne de tota reflexió.


I potser aquesta és la paraula clau de la mostra. Reflexió, que justament és el que intenta provocar amb la seva habilitat, senzillesa , ironia , mala llet , dolçor , amabilitat i .... Ho fa tot divertint-se i alhora intentant divertir a l’espectador. Però el que presenta és molt més que un “divertimento” , és un pensament aprofundit amb el que pretén motivar , incidir , provocar , la resposta d’un espectador que no queda cap moment indiferent , estigui d’acord o no, amb els postulats teòrics que Borràs proposa.

És aquesta una exposició de recomanable visita. Cal fer-la amb els ulls oberts i la ment encara més. Cal gratar més enllà de l’aparença externa de les peces per arribar a reflexió personal que ha motivat al creador. Llavors , i a bon segur , el resultat serà del tot plaent , tant en l’apartat exterior / visual , com en el de la intencionalitat crítica d’un creador que sap molt bé quins son els estris que precisa per expressar la seva denúncia i per aconseguir que aquesta arribi al públic.

Una exposició que sota l’aparença de la diversió ens provoca una profunda reflexió. Per gaudir-la

Agàpit Borràs. “ Després de la crisi , documenta per al segle XXI”
Col•legi d’Aparelladors i ..... Delegació del Mareme
Del 26 de març al 15 de juny de 2010-03-28

CAN MINGUELL

Mentre es manté el silenci oficial al voltant del tema de la presència de l’activitat plàstica en l’entorn d’aquest edifici, ja hi ha alguna altra veu discordant amb la postura municipal.

Així Antoni Luis , president de l’Associació Sant Lluc , ha fet apunt en el post de Ramon Bassas que feia les lloances de l’edifici , tot dient:” Crec que en aquest projecte haveu canviat la promesa original i les arts plàstiques hi queden totalment ignorades . I no serà per manca de projectes, si més no, des d'on un servidor pot treballar.
Estic decebut i disgustat .”


Com veuen , les coses cada vegada queden més clares. El projecte de la Nau Minguell és absolutament diferent a l’inicial , i en el camí s’han desempallegat de la plàstica ja que aquesta no els hi aporta el pedegree de la modernitat que ells volen.
És moment dons de que l’Ajuntament , fent honor a la transparència que segons ells mateixos , domina en totes les seves accions , expliqui ben clarament el per que d’aquesta nova atzagaiada contra els plàstics locals.
Amics Ramon Bassas i Alícia Romero esperem les vostres explicacions