dissabte, de març 06, 2010

QUATRE

Una temporada més , i en van sis, que l’Ateneu Caixa Laietana ens ofereix “Quatre” aquesta mostra que podríem definir com la d’una col•lectiva individualitzada , en la que quatre artistes ben diferents en el que pertoca a estils, tècniques i tendències , s’aixopluguen sota el sostre comú de la sala del carrer Bonaire.

Quatre , com tot cocktail que es preï, dependrà òbviament dels seus components , però alhora agafarà volada o no segons el domini d’un dels dos vectors del tot contradictoris que establiran la seva potència. Per un costat , l’existència d’una cert equilibri de contraris que llavors donarà una valorable homogeneïtat al conjunt. Per l’altra, la presència d’un element destacable per damunt la resta , essent aquest el que marca criteri qualitatiu i d’estima.

Aquest segon cas és el de l’edició d’enguany en la que de menys a més ens trobem amb una poc desenvolupada aposta orientalista per part de la mataronina Teresa Vidal, el realisme paisatgístic tradicional de Kiku Poch i l’expressivitat gestual d’Irene Bou , que queden aclaparats per la potència creativa de l’especial figuració del vigatà Albert Coma , amb un conjunt expositiu d’aquells que deixen petge.

Albert Coma ( Vic 1940 ) és un pintor que té en l’ordre apassionat la seva gran característica conceptual. Però quan diem ordre no vol dir quedar-nos en el concepte estricte d’estratificació de les coses i sí en el concepte més ample de l’equilibri harmònic del tot.

Potser per això Coma ens ofereix les dues vessants d’aquest concepte. Quatre obres estructurades en l’asèpsia externa de la constant repetició d’unes icones com si d’una mostra tèxtil es tractés ( ordre com a concepte quasi matemàtic ) es contraposen amb la resta de quadres en la que exprimeix el concepte contradictori del caos ordenat. Peces en les que les figures s’amunteguen en una llibertat absoluta però que en el seu conjunt aconsegueixen un equilibri d’una força dinàmica certament colpidora.

Dominador tècnic de gran alçada , juga amb l’aparent simplicitat del dibuix sobre tela i amb la figura humana com a protagonista. Amb un traç potent , un ritme gestual continuat , ens ofereix unes obres que traspuen força, dinamisme, sensualitat que sedueixen a la mirada i que en un examen més primmirat ens porten a la capacitat de la que disposen els bons artistes , de que el conjunt de l’obra sembla establir-se per si mateixa , en una facilitat aparent que enlaire més encara el resultat del treball.



Ja sigui en el gran mural políptic que domina l’espai , en la que l’obre respira amb més lleugeresa , com en la resta d’obres en especial una gran estructura cupular que ens permet un concepte circular solventat amb tota destresa, l’obra de Coma demostra una solvència creativa de gran nivell afavorida a més a més, pel fet de que l’artista és posseïdor d’una elegància quasi renaixentista que dona més punts encara a un treball que hauria de merèixer l’atenció de tot bon afeccionat.

Un treball que eleva per si mateix el punt del sempre complex cocktail de “Quatre” i fa que encara que fos per ell sol, la mostra mereixi una atenta visita.

Ateneu Caixa Laietana. “Quatre”
Albert Coma
Del 4 de març a l’11 d’Abril de 2010