( CONTINUARÀ ) / set30maresme

Tot acostant-nos al dia de Sant Jordi i per tant amb la lectura com a protagonista , aquí a casa nostra hem tingut dos grates notícies.

Per un costat en Pere Màrtir Brasó , aquest artista mig penja ases mig cap gros, que amb èxit total ha exposat el mes passat al Col·legi d’Aparelladors, s’ha llençat per la drecera i de motu propi ha editat el catàleg llibre de la seva anterior exposició celebrada a l’espai capgròs i que tenia per títol “Continuarà...".

Ho ha fet en una acurada edició en la que catorze amics escriuen al voltant de les catorze obres que exposà, quedant tot llaçat per un pròleg de l’acadèmic , actor i director de teatre Hermann Bonín i amb un epíleg escrit per un servidor.

Un catàleg llibre magnífic , ben dissenyat i editat i amb una gran profunditat en els escrits que el conformen que el converteix en un petit tresor que honora a l’artista i a aquells que en formem part. Un magnífic llibre que bo és d’adquirir en aquesta senyalada festa.

L’altra bona notícia està en l’aparició del setmanari comarcal “set30maresme” de publicació cada divendres al matí ( horari de diari ). Una aventura total, i més en aquests temps de crisi de la premsa en paper i que sota la direcció de Pep Masó, - forà del mon periodístic però no del comunicatiu i més conegut per haver estat l’alcalde d’Argentona en el passat mandat -, i sota la coordinació de Xavier Amat , periodista ben conegut per prendre part en les mes diverses col·laboracions, inicien singladura en el desig d’omplir aquest veritable forat de la comunicació comarcal, en aquest Maresme tantes vegades desvertebrat i incomunicat de nord a sud.

Una aventura que desitgem del tot exitosa i en la que col·laborarem de manera arítmica , apuntant com sempre al mon artístic de la comarca.

Un setmanari del que us recomano esdevingueu fidels seguidors.

TEXT

Aquí us deixo el text que es publica en el llibre “ continuarà ...” de Pere Màrtir Brasó.

EPÍLEG

Hola foscor , vella amiga

He vingut a parlar amb tu una altra vegada

Perquè una visió arrossegant-se suaument

Va deixar la seva llavor mentre estava dormint,

I la seva visió , que va ser plantada en el meu cervell,

Encara roman en el so del silenci


“The sound of silence” ( Paul Simon & Art Garfunkel )

El silenci dens , feixuc , pesa com una llosa en la freda asèpsia que tot ho envolta. Els ulls, cansats de mirar veient sempre el mateix , coneixedors ja en la memòria de tots els plecs de la pell que nua s’ofereix al ritme intermitent dels llums que omplen els monitors que marquen camins interiors , es neguen a romandre oberts. Quan l’exterior , monòton , com si per ell el temps no tingues sentit , perdut en un passat , quasi sense entendre el present , i desconeixedor del futur , fa que sols quedi l’interior com a focus d’inacabable resistència , mentre que en el sons del silenci , ressona incansable la cantarella que tot ho ha de moure : Continuarà, continuarà, continuarà...

I en les ombres enterbolides de la consciència , en el pes dels records , els personatges en aire de còmic corren enriolats , tot perseguint-se en un joc inacabable de fet – i – amagar , que els porta a una mirada crítica a tot allò que els envolta i que no acaben d’entendre.

Però mica en mica , la freda foscor il·luminada de la nit del desert , enceta màgies al voltant de l’aire del Nil que serpenteja pels topants , encerclant nous personatges que ens parlen amb un mirar net i clar , on ocres , lilosos i blaus agafen llambregades tonals en el reflex potent d’una llum que tot ho domina.

I en el tombant és una altra llum la que capgira el concepte. Ara és l’àrtic, la fredor gèlida d’una Islàndia que porta el foc en les entranyes . Guèisers incontrolats que ens ofereixen la mirada del blanc i el blau en un entorn enfosquit per la terra volcànica que vibra en l’interior, trametent-li a ell mateix  la força amagada que permet seguir el cant inacabable: Continuarà, continuarà, continuarà....

I la guerra , com sempre llarga i estúpida , en la que malgrat el que diguin , o dictin , els llibres d’història, no hi ha mai vencedors , i sí sempre vençuts . I la sang , que és sempre enfosquida ja sigui de bosnis o croates , palestins o israelians , àrabs , blancs o negres ... . El combat sempre desigual , entre el fort i el dèbil, entre l’opressor i l’oprimit, amb l’artista intentant copsar aquella sense raó que s’escapa i poder així trametre allò que mai s’entén , malgrat totes les reflexions que uns i altres vulguin aportar.

I els Déus . Els inexistents de sempre , i els nous déus d’una societat buida d’esperit que segueix precisant vellons d’or a qui adorar. Tot mentre el bosc crema , i cremant-se ens deixa el polsim cendrós que testimonia el menyspreu al que sotmetem l’espai que ens envolta .

Continuarà, continuarà, continuarà....

Per això quan el mal son es tanca , quan la llum ho envaeix tot , tanca ferides i obliga a una mirada clara i diàfana , la catarsi és obligada. En ella en Pere M. Brasó tanca el cercle i tot reiniciant-lo en aquest retorn a la vida artística, recupera els orígens i es presenta davant els espectadors ben nu d’equipatge , amb el llapis , el retolador, l’spray , per seguir amb les seves reflexions que agafen de nou  el caminar del còmic , - d’igual manera que succeí en els seus començaments -, amb unes histories personals i properes, plenes d’elements que semblen críptics però que s’acosten a la més íntima nuesa de l’artista i que son fruit de les llargues i obligades hores de reflexió davant d’ell mateix , i a soles amb ell mateix.

En Pere M. Però titula el conjunt amb l’explicatiu : “ continuarà...”. Una expressió amb dos clares lectures . Per un costat la de la joiosa amenaça de que això no queda així i que continuarà en el desenvolupament de la seva tasca creativa , però per l’altra apareix el sentit de la ironia del còmic ja que aquesta expressió s’empra al final del capítol com interrogant davant d’un futur que haurem d’esperar un temps a esbrinar.

Unes obres  aquestes de Pere Màrtir Brasó recollides en aquest opuscle, íntimes i personals , essent aquestes les claus precises i exactes per fer-ne lectura. No hi ha en ella res més que els sentiments i les vivències i no existeix l’intent de que l’espectador les agafi com a pròpies. Ni li cal ni ho pretén.  És simplement el traspuar d’unes sensacions i emocions en aquesta obligada catarsi que el mateix artista pregona.

Però aquest deix absolutament personal de la mateixa , afavorit per l’aclaparador domini tècnic que es fa evident en totes i cadascun dels seus treballs no ens eximeix d’una lectura intensa que omplint l’ànima ens evidencia l’alt nivell d’aquest gran artista i millor amic que n’és en Pere Màrtir Brasó.

I en la llum nua vaig veure

Deu mil persones , potser més

Gent parlant sense conversar

Gent escoltant sense escoltar

Gent escribint cançons

Que les veus mai compartiran

I ningú va gosar

Molestar els sons del silenci

         (The sound of silence"

                                                               ( continuarà ..... )