El passat dijous s’inaugurà el
quart tastet de la Col·lecció Bassat en el meravellós escenari de la Nau Gaudi,
un tastet que per tercera vegada va dedicat a la dècada dels setanta
arrodonint-la . Així després d’una mirada més centrada en l’abstracció i una
altre en la figuració, la mostra que ara s’inaugura efectua una visió més
transversal de la mateixa caminant , tal
i com s’explicita en el catàleg , per el nou onirisme ( Bartolozzi, Genovart ,
Victor Mira , Zush ), realisme crític (Manuel Molí ), plàstica existencial (
Perecoll, Francecs Anglés ) i minnimalisme refinat ( Sergi Aguilar).
No he de negar que coneixedor de
part de l’exposat mitjançant petites reproduccions fotogràfiques , existia en
mi una evident por de que el resultat d’aquesta mostra desmereixes la
brillantor i el bon regust que havien produït les tres exposicions anteriors.
Igualment però he de dir que a l’hora de la veritat el resultat del conjunt del
presentat es certament brillant , confegint una mostra eclèctica en fons i
formes i esdevé encaix ben adient al complex puzzle que significà l’art català
dels anys 70.
Per visitar una mostra com la que
ara comentem o com la de la Biennal Torres Garcia, cal anar amb el criteri ben
clar. No es tracta ni d’una mostra individual ni d’una col·lectiva, ni d’un conjunt d’individuals com podria ser per
la separació absoluta entre les obres dels autors, ni... Es tracta de la mostra d’una col·lecció particular
i que per tant reprodueix única i exclusivament els gustos particulars del seu
propietari, fet que assoleix els seus màxims en el cas de la col·lecció Vila Casas
en la que el seu factòtum inclòs decideix a títol personal , el guanyador del
premi que atorga la fundació que porta el seu nom. I que en el cas que ens
ocupa, la col·lecció Bassat, respon a paramètriques parelles amb la gran
diferència que la base de la mateixa està establerta , - tal i com s’ha dit per
activa i per passiva -, en el fons de la galeria Adrià, de la que Lluís Bassat
en va ser soci propietari.
Al costat d’aquest fet diferencial
cal afegir-hi el moment i l’època de la creació. Es tracta de la dècada dels
setanta , amb una incidència més gran en la seva segona part , que correspon essencialment
als principis de la transició, però amb la rèmora molt present dels darrers
anys de la dictadura franquista.
És aquí, i tan sols aquí, on cal
col·locar el punt de mira de la visita a l’exposició . És justament aquí on cal
establir el diàleg entre autor i espectador, i entendre perfectament les
tensions , els desitjos i els anhels que es plasmen en totes i cadascuna de les
obres , que per altre part han perdut poc amb el pas del temps , el que és indicatiu
clar de la seva qualitat.
Però a més hi ha un punt de vista
que voldria aconsellar a l’espectador, com és el de veure aquests treballs ara presentats
com a punt de partida del treballs actuals dels artistes . Les obres ara exposades
tenen una antiguitat mínima de més de trenta anys. Temps suficient
com per una evolució coherent. L’anàlisi de l’ahir (l’ ara presentat ) front l’
avui ( el que coneixem d’actualitat de l’artista), ens permet visualitzar de
manera ben escaient la bona evolució d’uns artistes , reconeguts en el passat i
més reconeguts ara en un present esplendorós.
Tot en una exposició de la que
caldrà fer a partir d’avui un anàlisi individualitzat i exhaustiu , però de la
que ja a priori cal fer-ne un elogi potent, mentre recomanem de tot cor la
seva detinguda visita.
Justament avui, Josep Mª Espinàs en
la seva columna diària de El Periòdico,
ens recordava la frase de Jean Jaurés que diu : “ Del passat fixem-nos en la flama
, no en les cendres”. Si ho fem així i ens deturem en la flama del bon art que
atresora aquesta mostra tots estarem del tot convençut que , amb les anàlisi particulars que vulguem
. és una magnífica exposició , que honora a la col·lecció Bassat i de pas a la
ciutat de Mataró i a l’art del nostre país.
I davant de tot això , un està
joiosament obligat a recomanar una lenta i repetida visita a aquest nou tastet
de la Col·lecció Bassat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada