La presentació del cartell de
Santes esdevé el primer tro d’avís de que la festa s’acosta . El segon , aquell
que ens indica que ja ens hem d’espavilar no fos cas que arribéssim tard , és
la inauguració de l’exposició de fotografies de la festa de l’any anterior amb
el protagonisme del fotògraf que havia estat designat oficialment per a tal gran honor, i alhora tan gran repte.
Aquest divendres aquest tro, -
segon avís de Santes -, va esclatar en l’indret tradicional de l’Ateneu, - ara
de la Fundació Iluro -, amb el títol de “Imatges íntimes. Glòria a les Santes”
i la signatura professional de Ramon Manent.
És aquesta una exposició sempre
esperada amb molt d’interès per el públic, desitjós generalment de trobar-se
entre els protagonistes, i un repte enorme per el fotògraf ja que després de
vint anys d’exposicions sembla impossible trobar un angle novedos i diferent ,
per més que la polièdria de la festa sembli donar infinitat de possibilitats.
Enguany , a més a més, existia un
cert run run professional davant la signatura de Ramon Manent. La designació de Manent va ser una gran
sorpresa en el seu moment. La seva trajectòria política a bon segur que va
impedir que fos designat en el seu moment i ara semblava ja fora de joc d’una
mostra que ens darrers anys havia agafat uns nous camins tecnològics.
A més a més, a Manent se l’ha
considerat sempre ( erròniament al meu entendre ) com un fotògraf de “cavallet”
, estàtic , copsador d’imatges amb una profunda càrrega reflexiva. Unes obres ,
sempre de gran qualitat , però com si fossin resoltes després d’un acurat
estudi de l’element a retratar. Així s’obria l’interrogant davant la seva
resposta a un repte més reporteril, dinàmic i bellugadís , interrogant que s’ha
tancat com sol podia succeir, amb una lliçó magistral de sapiència fotogràfica
, artística , conceptual i el que és més important en aquest cas , santera.
Ramon Manent coneix de sempre les Santes
des de dins. En sap tots els detalls , per vistos i per viscuts , per això ha fet
aposta per aquesta mirada més íntima , més personal, més artística , i per tant
més adient al seu tarannà personal i professional. I en ella ha cercat , i
trobat , l’aspecte més humà , el que vol dir que ha anat al rovell de l’ou de l’essència
de la festa , amb el protagonisme dels que es veuen i dels que no es veuen ,
tot amb una mirada que volen esser asèptica destil·la passió per tots costats.
Un magnífic muntatge general de la
mostra li serveix per arrodonir-la donant més protagonisme encara a unes
fotografies espectaculars de les que és difícil , per no impossible, fer-ne
tria. Malgrat això mirades com la zenital de la missa de les Santes , la lluminosa
dels focs, o l’agosarat simbolisme de “ l’enfrontament” àliga vs monsenyors , esdevenen peces mestres
que haurien de formar part , ja des d’ara , de la memòria fotogràfica del
nostre poble.
Una exposició magnífica , d’obligada
visita que esdevé veritable lliçó per a tots els amants de la fotografia. I un
, que es troba en les beceroles d’aquesta afició , després de visitar-la i
gaudir-la sols li queda un pensament fotogràfic. De gran , vull ser Ramon Manent.
Felicitats Ramon. I gràcies per la
lliçó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada