EDUARD NOVELLAS. SUITED

A l’entrada de Can Palauet hi ha una petita sala que pertanyia al conjunt global i que de manera absolutament discutible per el de discriminatori , va ser entregada per Cultura a la gent de Can Xalant seguint el seu tradicional raonament de “ per que ens dona la gana".

Ara , aquest espai ha estat recuperat per presentar coses del M|A|C i així justificar l’injustificable del seu fer. Fer aquell “retorn” del que parlava Fernàndez quan després de baixar-se el pantalons amb la Generalitat ( cal recordar tot el que CiU va dir de Can Xalant i no dic ja el que va prometre) i en aquella fausta presentació a Can Marfà s’omplia la boca de futur i participació del poble en la gran esperança de futur gloriós per a l’art i els artistes …

Doncs bé en aquell espai que als ja molt veterans ens recorda la primera sala d’exposicions municipals que es trobava en el vestíbul de l’Ajuntament , presenta en aquests dies la seva sèrie Suited , el bon artista que n’és l’Eduard Novellas. Una sèrie de la que vaig tenir el gran plaer de presentar-ne la seva première a la llibreria Dòria , a finals de l’any passat.

 Deia llavors en l’escrit de presentació :
 “Moltes vegades pensem  que allò que fan els que teòricament manen no té ni cap ni peus. Però tots sabem que aquells que realment manen el que no tenen és rostre, però en canvi saben molt bé de quin peu calcen.

En aquesta ferida de llum que sempre és l’art, Eduard Novellas ens il·lumina amb la seva subtil i alhora contundent reflexió al voltant dels homes que veritablement retenen el poder. I ho fa a cara destapada, amb el cap clarivident i amb els peus ben afermats. És a dir, tal i com s’ha de ser.” 

Unes paraules que valen perfectament en aquests moments ja que l’avui presentat correspon a la simple evolució tècnica , que no pas conceptual, d’aquelles obres primigènies en el concepte.

Una tècnica la del paper “Litho offset” que en el seu domini li dona un munt de facilitats en l’estampació que li permet  accentuar el concepte plàstic establert en aquests figures de cos sencer però sense cap ni peus amb les que de manera contundent i sense embuts fa crítica directe del veritable poder, sempre amagat de cara i sense saber quin peu calcen , que aprofiten aquest anonimat de poder per fer i desfer tal i com desitgen i pretenen.

Dominador de la tècnica , elegant i preciosista en la concepció plàstica , hàbil en el concepte i la crítica , Eduard Novellas aprofita els elements que li arriben a mans per efectuar una crítica àcida , cínica i mordaç a una societat , la nostre , amatent i respectuosa davant un bon vestit i una bona corbata de seda italiana.

Un concepte contundent explicat plàsticament amb mà de seda , amb un perfeccionisme exacte i productiu que fa d’aquesta exposició una bona demostració del seu bon fer que afegit a la seva intencionalitat fa ben recomanable la visita , en la que evidentment hi ha un gran però que no és altre que el no haver fet de manera correcta la divulgació didàctica, present en l’opuscle de presentació però inintel·ligible en el muntatge. Una errada que perjudica , no a l’autor, però sí a la que hauria de ser tasca imprescindible i fonamental en la tasca del M|A|C, com ho és el paer de la divulgació. Però tots sabem que res obtindràs si demanes pomes a un presseguer.