DESPRÉS DE LES PLUGES MONSÒNIQUES ARRIBÀ LA SEQUERA

Sota l’aixopluc d’un títol com el que encapçala aquest post, un títol tan seductor com enigmàtic però alhora altament definitori dels seus darrers temps creatius, l’argentoní Marc Sala Audet retorna a l’activitat expositiva mostrant els seus relleus escultòrics a les parets de l’espai capgròs.

Marc Sala Audet va esclatar en la professionalitat escultòrica fa tan sols unes poques temporades. L’empenta rebuda mitjançant la seva selecció entre els joves del sant Lluc i la seva posterior exposició en els espais de la Laietana el van situar com una mirada a seguir en aquesta peculiar i poc habitual dualitat creativa alternant figuració i abstracció. Una dualitat mantinguda en les seves mostres a Argentona i Llavaneres , mostres que començaven a mostra aquests índexs de sequera creativa , fruit d’un esgotament creatiu obligat a l’entorn d’aquestes “pluges monsòniques” com tan hàbilment ho defineix.

Ara , després d’un període de descans en el creatiu encara que mantenint mà calenta per la diversitat dels treballs complementaris duts a terme, Sala Audet s’enfronta al doble repte d’aquesta exposició. Per un costat el de tornar a l’activitat creativa i per l’altre al fet d’haver de reduir l’habitual tridimensionalitat escultòrica a una d’altre més subtil com ho és el cas dels baix relleus que presenta , per adaptar-se a les condicions pròpies de l’espai expositiu del capgròs. Dos reptes plenament assolits amb tot èxit.

Sala Audet ha entès perfectament de que es tractava i s’ha apropat a la natura a la que tant estima per oferir-nos aquestes superfícies plenes d’esquerdes que com cicatrius solquen l’extensió planera d’un espai contundent, clapejat de inclusions naturals, tot desenvolupant una paisatge que sembla emmotllat tàctilment quan en realitat és fruit de la “casualitat” controlada dels elements , mitjançant un més que bon desenvolupament tècnic al que sap treure tot el suc. 

I tot això arrodonint-ho amb el toc cromàtic que dona densitat al treball però que alhora l’individualitza i permet una lectura subjacent en el que la bellesa i l’estètica en surten guanyadores.

Amb el nombre just d’obres , poques , però de les que no en sobra ni en manca cap, els treballs de Sala Audet generen un clima comunicatiu i seductor que t’atrapa i et porta indefectiblement a una lectura propera i tàctil.  Una lectura de formes i potències en aquest camí que ell mateix indica d’apropar-se de manera escultòrica a l’expressionisme abstracte.

Una obra que enceta un camí i un idioma plàstic en el que caldrà avançar. L’equilibri entre formes i colors en serà substancial per aconseguir una obra reeixida ja que si no es pot caure fàcilment en un decorativisme perjudicial ja que l’obra pedreria en densitat i podria acabar en simple bibelot ben fet.

Una bona exposició que cal visitar. Uns treballs que ens presenten al jove Sala Audet amb renovades forces i intencions i que ofereixen una bona lectura per a un futur que esperem ja ben desitjosos.

(fotografies extretes de la xarxa)