La sala de la Presó acull fins a la
Puríssima la mostra de Jordi Santamaria , de títol “Petits plaers”, que esdevé
la veritable alternativa professional a una afecció que manté viva des de ben
jove i que no fa pas tants anys que conrea de manera ben seriosa.
Ara fa tan sols cinc anys que Jordi
Santamaria celebrava la seva primera mostra individual a la sala del Casal amb
una mostra de caire coral, de títol “entre copes”, que feia mirada a un grapat
de bars i cafès que l’havien copsat, marcat, enderiat o fet encanteri. Era una
obra de caire costumista , amb un gran garbuix de personatges i ambients i
alhora de concepció i realització pictòrica. Una obra que malgrat reclamar a
crits una depuració feia una correcta recreació d’ambients dels que es feia
acurada transmissió. Una obra amb clares referències a les mirades que en aquest àmbit havien fet
grans artistes com Pepe Novellas o els Moscardó, però gaudint ja d’un cert aire
personal que s’agraïa.
Han passat cinc anys i per tant
moltes coses , tant en l’artístic com en el personal. En aquest temps en Jordi
Santamaria no tan sols ha pintat molt, ha tingut molt de temps en l’estudi per
mirar cap en fora i cap endins; per esbrinar que l’art precisa ser més que un
espectador privilegiat i que el que cal és introduir-se en la pròpia obra i
així poder-la expressar amb plenitud.
Així ha nascut aquests “petits
plaers” que ara ens ofereix. Santamaria ha donat la volta al mitjó. L’ambient
ja poc importa i el que sí importa és allò intangible que s’estableix al costat
d’una taula, gran o petita , plena de viandes saboroses o amb els elements d’habitud.
I és que el que ha canviat és el protagonista i el punt d’observació. Si abans
era el del visitant, ara la cosa és capgira i el protagonisme recau
absolutament en l’home, absent físicament en la totalitat de l’exposició, però
present alhora en tota en ella ja que és el que domina , marca i sintetitza
sentiments , formes i concepció artística.
Si abans era el remor sorollós d’un
bar, ara ens trobem amb la taula de les confidències , en la rialla de la festa
amical o familiar , o amb l’estira i afluixa de la discussió política o
futbolera. I tot sempre en essència , davant una taula en la que tots sentim
poder-ne haver estat alguna vegada protagonista. Una taula plena i buida d’elements
a l’hora que és demostració d’una filosofia vital, la dels plaers , a vegades
anomenats petits , que esdevenen els més grans per la seva transcendència.
Si a aquesta concepció, agosarada i
alhora encertada, i afegim que tècnicament la millora és més que ostensible,
amb un treball en que la referència de Novellas pren cos, però que alhora queda
en part arraconada per la visió particular de l’autor, haurem d’acceptar que
aquest petits plaers que avui ens presenta Jordi Santamaría, son un quelcom més
i marquen un camí a seguir que l’ha de portar , si manté la seriositat tècnica
i conceptual, en un artista a seguir en aquesta vesant de la poètica del
quotidià que tan favorablement conrea.
Una exposició de visita agradable i
de pòsit artístic suficientment considerable com per poder-la recomanar, alhora
que amb dos afegitons que per l’inusual cal remarcar de manera expressa, com ho
son l’acurat muntatge de la mostra i els més que reduïts preus que posen a l’abast
de tothom , - i quan dic tothom , dic tothom -, qualsevol de les obres exposades
, el que serveix per popularitzar l’art en al t grau. I fer-ho sense que caigui
cap anell ni decaigui la qualitat i credibilitat de l’artista.
Una exposició que en resum és d’aconsellable
visita i que ha de servir a Jordi Santamaria per afermar el seu pes entre els
artistes de la nostre ciutat que volen considerar-se com a tals.
Les fotografies han estat extretes de la xarxa i per tant poden en algun cas no ser presents en l'exposició
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada