LLUM. MARGARIDA MARCH

Hi ha exposicions de les que és difícil parlar-ne. En general son exposicions que un preferiria obviar , fer veure com si no haguessin existit. Com si cap il·luminat hagués cregut que aquells engendres que no poden ser considerats plàstics mereixien la llum i l’observació per part de ningú. D’aquestes n’ hi ha un bon munt en el decurs de la temporada.

Però sortosament de tant en tant , molt de tant per ser més exactes , n’hi ha d’altres de les que també és difícil parlar-ne i no per manca de paraules i qualificatius , ans per el sentit de que saps que les paraules no faran justícia i afebliran la potència resplendent que exhalen aquells treballs que si han de ser considerats de totes ,totes , veritables peces d’art.  Una d’aquestes rares exposicions en les que millor el silenci i la contemplació que no pas les paraules, és la que en aquest mes de desembre i a la sala del Col·legi d’Aparelladors presenta Margarida March, sota el sempre agosarat títol de “Llum”. Una esplèndida exposició que no us heu de perdre de cap de les maneres.

Margarida March és més que res coneguda per la seva faceta d’artista de l’esmalt, una tècnica en la que és una de les grans. Fa temps però que encuriosida es va endinsar en l’art del gravat de la mà dels grans mestres Jordi Rosés i Claudia Lloret i allà ha trobat aquell punt de rebel·lia , aquella possibilitat d’agosarament que no podia assolir en el camp de l’esmalt , mentre que en canvi podia mantenir aquells sentiments d’ofici, perfecció i mètode , que tan propers li son i que li donen aquella seguretat estructural que tan agraeix.

Ara , després de diverses aventures amb diversos plantejaments tècnics , cercant maridatges atractius amb resultats prou reeixits , Margarida March torna als orígens i es planteja l’essència. La gracianesca definició del bo i el breu en la literatura , March l’aplica en sentit estricte al seu treball, en el convenciment de que l’arrel i la raó creativa son el que ha de dominar , sense deixar-se emmascarar per la fullaraca ambiental per més plaent que sigui el resultat final en l’apartat visual i per més llaminera que sigui per engrescar a l’espectador.

D’aquí i seguint la definició de Bracque que entén l’art com una ferida de llum, March aposta per la nuesa extrema oferint-nos un bon grapat de gravats en sec , gofrats , sense entintar , realitzats sobre planxa de fusta , establerts com una veritable ferida de llum en l’estampació realitzada sobre paper Hahnemühle.

Unes obres franciscanes quasi , establerts en una atmosfera aparentment asèptica que vibra amb tota potència amb el desfermament creatiu que l’autora ens proposa sàviament , entenent perfectament , alhora que ho fa avinent a l’espectador , que la tècnica no tan sols és precisa ans és indispensable , però sempre ha de ser mitjà i mai finalitat.  

Que la finalitat és la creació, és l’art. És l’expressió plàstica de la sensibilitat més íntima del creador que esclata en aquesta ocasió en aquesta perfecta conjunció en la que res falla. Una tècnica perfecta ; una temàtica plenament adient a la intencionalitat per a tal de no distreure en res del conjunt; una tria volgudament acromàtica per potenciar i reforçar l’impacte visual; i finalment una muntatge global de la mostra que serveix per ressaltar al màxim les peces presentades alhora que és una magnífica mostra de sensibilitat i elegància.

Una mostra rodona en l’accessori i en el fonamental, que provoca un veritable plaer estètic, sensible i conceptual en la seva visita i que és veritable lliçó del bon fer d’una artista massa amagada i que ara esclata en tota la seva plenitud.

Una exposició de més que obligada i repetida visita.

Felicitats.

“Llum”. Margarida March

Sala del Col·legi d’Aparelladors. Mataró

Del 5 de desembre al 10 de gener de 2015

(Les imatges han estat extretes de la xarxa)