Tots sabem que les Santes varen començar aquest
dilluns vespre amb la presentació del cartell que enguany porta la signatura de
l’Albert Alís. Un cartell esperat i desitjat i que generalment provoca la que
és l’única polèmica que en relació a l’art s’estableix de manera general en la
ciutat, un fet però que no succeirà enguany ja que el bon fer de l’artista està
aconseguit l’aquiescència de l’aplaudiment de santeros, ciutadans en general i
món artístic en particular.
Albert Alís, artista de reconeguda volada i a qui la
ciutat no havia tingut mai en consideració per exposar en els espais públics o
per realitzar cartell o propostes semblants, ha apostat per la puresa artística
, conceptual i de continguts per fer un cartell que disposés de les suficients consideracions
com per poder ser acceptat per una gran majoria, i tot això sense renunciar ni
el més mínim al seu concepte artístic personal.
Convençut de que la gràcia del cartell de Santes està
en aquesta peculiaritat, - cada cop més imitada per altres ciutats-, de ser un
cartell d’artista , ha establert la seva realització d’igual manera que si hagués
hagut de plasmar un llenç per una exposició i ha fet trasllat absolut de la
seva sapiència artística. Ha estructurat aquests espais buits en els que els
personatges apareixen mig amagats com si també fossin espectadors de l’obra,
per centrar , física i potencialment a la figura protagonista , amb aquest drac
i el seu foc que s’escampa per arreu, amb aquest espurneig convertit
tipografia, escenificant una estructura de moviment , força i passió que
comunica perfectament amb el públic a qui va dirigit.
Però també Alís ha estat molt intel·ligent en entendre
que es tracta d’un cartell i per tant li cal un complement comunicatiu que no
el converteixi en esser mort en dipositar-se sobre qualsevol suport. L’afinat
de la banda cromàtica, el toc personalista i ciutadà de la imatge reproduïda ,
el gest i el ritme que genera la composició, el converteix en un cartell ben
establert en el comunicatiu i ben realitzat en el plàstic.
Un cartell que penso portava ja l’artista in mente de
fa temps, potser no en el sentit estricte de cartell de Santes , però si que
encaixa perfectament amb una sèrie d’obres que realitzà l’artista fa ja uns
anys i que presentà a l’espai capgròs en que es tractava de “postals” de
diferents indrets però en les que la imatge icònica de la ciutat era substituïda
per un altre indret menys identificatiu, i tot amb l’afegitó tipogràfic
corresponent. Llavors li vaig preguntar , i Mataró?. La tinc al cap, va ser la
seva resposta. Ara la he trobat amb aquest cartell.
Cartell doncs ,d'artista i fet per un gran artista. Amb
aquests vímets l'èxit és segur. Cartell potent, cridaner, amb feeling
comunicatiu però mantenint els criteris creatius de qui el signa. Representatiu
però generalista, dens però lliure. La seva mirada és una bona convidada per a
la Festa Major.
Un cartell que a bon segur formarà part d’aquells pocs
reconeguts per a tothom i presents a l’imaginari popular , encara que per a mi
no assoleix aquell cim que per a mi segueixen mantenint en Jordi Cuyàs i l’Antoni
Lleonart. Un bon cartell que mereix tot aplaudiment i al que posats a buscar
algun “però” ens haurem de deturar en la tipografia etern mal endèmic dels
artistes quan entren en aquest camp.
Sigui com sigui un bon cartell que cal aplaudir i del que en
cal gaudir i molt. Felicitats Albert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada